Handbol

XAVI PASCUAL

ENTRENADOR DEL BARÇA

“Les grans victòries venen després de derrotes importants”

“En la final contra l’Aalborg vam jugar el millor partit que hem fet mai al Lanxess Arena”

“Tancar l’etapa en el Barça aixecant una Champions i guanyant tots els partits era difícil d’imaginar. Ha estat excepcional”

Estic molt agraït, moltíssim, als dotze anys que he estat en el primer equip, perquè és el club de la meva vida

Xavi Pascual (Barcelona, 1968) va acabar mantejat pels seus jugadors a la pista del Lanxess Arena de Colònia. Era el colofó a més de dotze anys a la banqueta blaugrana i amb la conquesta de la desena Champions: el final somiat en una temporada de cum laude, amb sis títols de sis possibles, i 61 victòries en 61 partits. Millor, impossible. Pasqui, amb 61 títols com a primer entrenador del Barça i la seva tercera copa europea (2011, 2015 i 2021), tanca un cicle en el club de la seva vida per obrir-ne un altre a la banqueta del Dinamo de Bucarest. Se’n va satisfet de la feina feta, agraït i sense retrets.

Impossible imaginar un final d’etapa millor que aquest, oi?
Sí, acabar l’etapa en el Barça aixecant una Champions en una temporada en què guanyes tots els partits és difícil d’imaginar. Millor acabar així que d’alguna altra manera, sens dubte.
Només hi va faltar el Lanxess Arena de les grans ocasions.
De fet, hi havia tantes emocions, tants condicionants, tants anys en aquell partit, que en aquells moments no estava pendent de si hi havia molta o poca gent. Per a mi el més important és que hi havia els meus, allà, fent-me costat.
Amb el seu palmarès i amb l’exhibició d’aquesta final, ja ocupa un lloc de privilegi en l’imaginari col·lectiu del barcelonisme.
Això ho deixo per a vosaltres. Jo estic encantat i molt agraït, moltíssim, d’aquests dotze anys en què he estat en el primer equip i els altres anys en les categories inferiors, perquè és el club de la meva vida, i sempre he donat el màxim que he pogut. Quan ha estat suficient, perfecte, però quan no, ho sento, però me’n vaig amb la consciència tranquil·la, d’haver-ho donat tot.
Han marcat tota una fita, aquest curs. Vint victòries en vint partits en la Champions i la final guanyada per la màxima diferència, 13 gols.
Serà complicat superar-ho, però sabem que en l’esport tot és possible, que els reptes queden allà, i això no se sap mai. En tot cas, per a nosaltres i per a mi ha estat una temporada excepcional quant al joc i als resultats.
L’Aalborg era un nouvingut a la final a quatre, però acabava d’eliminar el campió de la lliga francesa, el PSG, i el líder de la Bundesliga, el Flensburg.
I també el Porto. És clar, els equips que arriben a la final a quatre és per algun motiu. Hem de pensar que hi ha moltíssims equips que es queden pel camí. Equips que estan construïts per guanyar la Champions i que també se’n queden fora. Hi ha vuit o deu equips capaços de guanyar, i la prova d’això és que clubs com el Nantes, sisè del nostre grup, va accedir a la fase final després d’eliminar el Kielce i el Veszprém, i a doble partit. És una competició extremadament dura i que fa treure el màxim de cada equip. Haver fet aquests resultats és espectacular.
El Lanxess Arena els devia una final com aquesta?
No és qüestió d’això. Quan hi ets, hi ha vegades que les coses surten millor i a vegades pitjor. Penso que les grans victòries venen després de derrotes importants, perquè fan que la gent creixi. A altres clubs també els ha passat. La final a quatre és molt traïdora. Són partits d’una pressió i d’una tensió importants. En tot cas, el partit de diumenge és el millor que hem jugat mai al Lanxess.
Li sap greu no poder gaudir més d’aquest grup?
Els cicles en la vida s’acaben. Del que estic content és que queden uns jugadors joves espectaculars i que tenen encara molt de recorregut en el club. Tard o d’hora, quan s’acaben els cicles saps que hi ha jugadors i entrenadors que se’n van. Tinc molta estima per molts jugadors perquè n’hi ha que van venir aquí amb només 18 anyets. Ara els veiem molt fets, però els que hem estat ajudant des de l’inici sabem com van arribar, pel que han passat alguns, i la veritat és que ens omple d’orgull veure com han evolucionat i que ara estiguin entre els millors del món.
Mantenia la il·lusió i l’esperit d’aquell jove format al planter del Barça per continuar a la banqueta?
Sí, d’això no hi ha cap dubte. El tema és que el club vol fer un canvi de direcció esportiva, i a partir d’aquí s’han desencadenat les coses.
Té la sensació que molta gent s’ha alegrat pel seu èxit a Colònia?
Espero que n’hagin gaudit tots els culers perquè al final sempre dic que els títols no són d’un entrenador, ni d’un jugador, ni d’un president. Són del club. I jo, si soc del Barça ho soc en l’hoquei, en el futbol sala, en el futbol femení, en el bàsquet, en el que faci falta. Com a culer penso que això és el correcte.
Fa la sensació que sigui per les experiències anteriors o per la marxa de tants jugadors i entrenadors de cop, el grup arribava a aquesta fase final més unit i cohesionat que mai.
L’equip sempre ha estat molt unit i cohesionat. Les interpretacions de les coses que podem fer des de fora és opinió, i s’han de respectar. Però jo estic orgullosíssim de com s’ha comportat aquest equip sempre. En les derrotes, també.
Ha deixat el llistó ben alt al seu substitut, l’Antonio Carlos Ortega.
Quan estàs aquí es tracta de treure el màxim rendiment de l’equip, i aquesta temporada ho hem aconseguit. El que vingui tindrà jugadors de qualitat per intentar fer una bona temporada, i crec que serà així perquè hi ha molt nivell.
Li donaria algun consell?
No, penso que quan algú arriba a un lloc com aquest, ha de fer les seves propostes, i no estar pendent del que han fet els altres.
Des de fora costa d’entendre la seva marxa i tots els canvis en l’organigrama de la secció. Hi veu alguna mà negra? S’ha parlat de Valero Rivera.
De Valero no en vull parlar. És un capítol tancat i que cadascú pensi que el que hagi de pensar.
Més que la seva marxa, ja ha manifestat que el que més li dol és la no continuïtat de David Barrufet, el mànager de la secció, al club.
Sí, perquè és una institució en el club, però el president és el que han escollit tots els socis i té tot el dret del món a fer el que cregui més beneficiós per al club a cada moment. En tot cas, m’ha dolgut perquè em pensava que ell continuaria en el club.
El president Joan Laporta va anunciar que hi hauria un acte de comiat. Ja hi ha data prevista?
A hores d’ara no en sé res.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)