Etapa de muntanya, els ciclistes es concentren en els pensaments més íntims, els motociclistes s’agafen fort al manillar i els directors esportius se senyen a dins dels cotxes dels equips, tot està preparat per començar a pujar en direcció cap a l’Alta Savoia, que és com dir el Ripollès, però elevat a la quarta potència. Aquí les serralades són més altes, els rius més potents, les indústries més evolucionades i les vaques, d’una raça anomenada Abondance, es dediquen exclusivament a la producció de llet per elaborar el reblochon, un formatge sublim, de pell seca, de color rosat ataronjat (sobretot no vermell ni del tot taronja) i cobert amb una fina escuma blanca. El seu interior amaga una pasta suau i flexible de color marfil, consistent però cremosa.

El Tour avui surt d’Oyonnax, una vila alpina, coneguda des de l’antiguitat pels seus utensilis de boix i d’os, pionera en l’ús del cel·luloide, i més tard dels plàstics en l’elaboració de tota mena de productes, fins i tot en les teles dels mallots que llueixen els ciclistes. Aquí, l’11 de novembre del 1943, la Resistència va fer una demostració de força, desfilant pels carrers i demostrant que era una organització potent i disciplinada, al contrari del que volia fer creure el govern col·laboracionista de Vichy. La Resistència, per qui no ho sàpiga o ho hagi oblidat, era com una mena de CDR o de Tsunami Democràtic, però elevat a la quarta potència. En comptes de portar pancartes, portaven fusells i no dialogaven amb l’invasor sinó que l’intentaven vèncer.

La cursa va rodant per carreteres que comencen a ser sinuoses, entre prats eternament verds i boscos de colors canviants, les cunetes es van omplint d’aficionats al ciclisme que volen veure de prop el rostre crispat per l’esforç dels seus ídols. La carretera va portant el gran grup per Saint-Germain-de-Joux, Châtillon-en-Michaille i Bellegarde-sur-Valserine, que són indrets que els ciclistes van travessant feixugament. Tot seguit, ja més concretament a l’Alta Savoia, hi trobem Frangy, Sallenôves, Cruseilles i Fillière, amb el seu château de Sales, on va néixer Francesc, fill de Francesc i de Francesca, i que és venerat com a sant tant a l’Església catòlica com a l’Església anglicana.

Més endavant, a La Roche-sur-Foron, recorden a tothom que els vol escoltar que fou la primera localitat d’Europa amb enllumenat públic, el 16 de desembre de 1885, aquí, a dues llegües de les neus del Mont-Blanc, es van encendre de cop vint candeleres públiques i sis-centes ampolles Edison i –tal com anunciava l’enviat especial de Le Figaro– «les cases de la població, al voltant de la torre dels comtes de Ginebra, es van fer més grans que la seva ombra».

La cursa prossegueix envers Bonneville, on hi ha el castell dels senyors de Faucigny i per Mont-Saxonnex, una estació d’esquí en els contraforts del massís de Bargy. Evita passar per Cluses, que demà serà sortida d’etapa, i comença a remuntar cap al coll de Romme i el de la Colombière, passant fugaçment per Le Reposoir, on hi ha un convent de carmelites fundat l’any 1151 enmig d’un prat a la vall de l’Arve. Cada dimecres les monges obren les portes per tal d’oferir als passants els articles que elles mateixes confeccionen.

Després de 151 quilòmetres, el Tour arriba a Le Grand-Bornand a l’Alta Savoia, que aquí és més alta que en qualsevol altre indret i el mallot groc és important, però encara ho és més el de pics vermells de líder de la muntanya. Terra de fondues i de tartiflettes, de beignets i de bescoins, de reblochon fermier i tomme blanche. Intolerants a la lactosa absteniu-vos.

Des de Le Grad-Bornand es poden contemplar les cimes imponents de la Pointe Percée i del Mont Lachat, i també la del Mont Blanc, un panorama que sembla modelat amb una pasta suau i deliciosa del mateix color que el reblochon.