Pota negra

L’escapada tenia el líder per primer cop des del 2018 –Greg van Avermaet en la desena etapa–, el líder de la regularitat, Mark Cavendish (Deceuninck); Wout van Aert o vells roquers com Vincenzo Nibali (Trek), Philippe Gilbert (Lotto) i Simon Yates (BikeExchange). L’equip de Pogacar, sense presència al davant, era incapaç de reduir la distància, que es disparava de seguida fins als set minuts. L’aproximació al primer dels cinc ports obria una cursa paral·lela per la muntanya al davant. Brent van Moer (Lotto) i Mohoric s’hi llançaven i, repartits els punts Stuyven (Trek) i Campenaerts (Qhubeka) s’hi afegien per afrontar el tercer port del dia, de tercera, amb quasi dos minuts sobre el líder i 7 i mig respecte del grup de Pogacar, a qui ja quedaven tres homes del seu equip al costat.

Mohoric afrontava el tram més dur del penúltim port –Signal d’Uchon (2a)– per sumar els punts suficients per assegurar-se el mallot de pics, mentre Primoz Roglic començava a patir en els darrers llocs del pilot. Un senyal per a Richard Carapaz (Ineos), que coronava en solitari, i per a Wout van Aert, que deixava el que quedava d’escapats amb Van der Poel a roda. Els dos genis s’acabarien entenent i, a darrere, el Movistar donava un cop de mà a l’UAE.

Carapaz era finalment superat pel grup de Pogacar instants abans de l’arribada, amb el guanyador de l’any passat tranquil i fent broma després amb Mohoric mentre el tercer eslovè en discòrdia, ahir, cedia quasi quatre minuts respecte dels favorits.

150,8 quilòmetres amb cinc ports, tres de primera categoria en el darrer terç –l’últim (Colombière, amb bonificació) a 14 quilòmetres de l’arribada– avui. I cinc més demà (144,9 km), amb dos ports de primera, entre els quals el final a Tignes, dos de segona i Pré, el primer dels cinc hors categorie que hi ha aquest any –dos són al mont Ventor, que es puja dos cops–; el primer i el segon plat després d’un entrant d’allò més copiós.