Memorable

“Cap al final em sentia bé i per això abans de les dues darreres pujades he dit als meus companys: provem-ho i sacsegem la cursa. Formolo i la resta de l’equip han fet una gran tasca”, explicava, ja amb el mallot groc, el nou líder de la general a Le Grand Bornand, que havia fet els darrers 35 quilòmetres a 32,2 km/h de mitjana. De fet, el seu ascens en els darrers 7,5 quilòmetres a la Colombière, en 21:35, rebaixa el rècord que tenia l’irlandès Dan Martin el 2018: 21:53.

Igual que abans-d’ahir, la primera meitat de l’etapa era un campi qui pugui, sense cap equip dominant la cursa. Wout van Aert (Jumbo), ara segon en la general i l’únic amb un equip capaç de retallar la distància en un sol dia –després ve l’Ineos, amb Carapaz, i l’Astana, amb Lutsenko– aprofitava els cinc primers quilòmetres, amb el 6,6% de mitjana, per animar l’etapa des de l’inici i enviar Geraint Thomas (Ineos) i Marc Hirschi (UAE) al darrere. Primoz Roglic, resignat, era el següent mentre no hi havia ni escapada, ni ordre ni concert. Setanta homes al que havia de ser el gran grup i Pogacar defensant-se en primera persona dels intents com el de Michal Kwiatkowski i Richie Porte (Ineos) i Miguel Ángel López (Movistar).

Els moviments de Wout Poels (Bahrain) i Van Aert van acabar amb una escapada de vint seguint el primer i el pilot ordenat al darrere quan s’arribava al primer dels tres ports de 1a categoria i quatre minuts per a la fuga –cinc en coronar– sobre el grup de Pogacar i Van der Poel, que aprofitaven per menjar. Tots sota una fina pluja que feia despenjar-se Valverde, de la fuga primer i del pilot després, amb molt fred.

Costa fins llavors i Formolo després imposaven el ritme al pilot, amb Carapaz a roda de Pogacar. De fet, l’equatorià va ser l’únic que va seguir l’eslovè quan es va produir l’atac. Una segona embranzida a tres quilòmetres per coronar el coll de Romme, el penúltim port, obrien el solo de l’encara mallot blanc.

Superar els homes que havien estat en l’escapada –Castroviejo esperava Carapaz– li donava enca- ra més energia, amb Michael Woods (Israel) sol al davant.

La Colombière començava amb Pogacar a menys de 3 minuts del cap de cursa, en què Dylan Teuns atrapava Woods quan l’eslovè, pujant amb el plat gran, ja estava a menys de minut i mig. Pogacar superava Ion Izaguirre i el canadenc i coronava en segon lloc, a 15 segons. L’esforç, i jugar-se el segon Tour, van fer que el descens afavorís el belga, que trauria 44 segons als tres perseguidors, entre els quals el nou líder de la general, que no malgastava forces veient el que espera avui als supervivents en la cursa fins al dia previ a la primera jornada de descans.