Natació

Banyats en plata

Miguel Luque i Toni Ponce, segons en 50 m braça SB3 i 200 m lliure S5, guanyen les dues primeres medalles catalanes en els Jocs Paralímpics de Tòquio

El paretà té set medalles al palmarès i el vilafranquí s’estrena en uns Jocs

La natació paralímpica catalana va demostrar el seu potencial amb la consecució de dues medalles de plata, a càrrec de Miguel Luque (50 m braça SB3) i Toni Ponce (200 m lliure S5), en la jornada inaugural al centre aquàtic de Tòquio. Segur que se n’aconseguiran unes quantes més si es té en compte el nivell dels nedadors del país, que als Jocs de Rio van conquerir set de les onze medalles dels esportistes catalans, i que encara queden fins a nou jornades de competició.

El nedador de Parets del Vallès Miguel Luque, que el 21 de setembre farà 45 anys, és tota una institució de l’esport paralímpic català i a Tòquio ha segellat la seva setena medalla en sis participacions en uns Jocs. El vallesà és tot un exemple de fiabilitat i no ha baixat del podi en cap de les seves sis participacions en els 50 m braça paralímpics: or a Sydney 2000 i Atenes 2004, plata a Londres 2012 i Rio 2016, i bronze a Pequín 2008. Luque té una setena medalla (de bronze) que va aconseguir en els relleus de 4x50 m estils d’Atenes 2004. En la final de Tòquio, totes les mirades estaven centrades en l’italià Efrem Morelli, el recordista mundial (47.49) i el més ràpid en les sèries de qualificació (49.35). A l’hora de la veritat, però, el nedador del Comitè Paralímpic Rus (RPC) Roman Zhdanov es va mostrar molt superior als seus rivals i es va imposar amb molta autoritat amb una nova plusmarca mundial (46.49). La pugna va ser pel segon lloc, en què Luque va ser el més ràpid en els metres finals (49.08) i va precedir el japonès Takayuki Suzuki (49.32) i l’italià Morelli (49.42), que es va quedar sense rècord i sense podi. “Aquesta ha estat la millor medalla de la meva carrera esportiva. Després de 21 anys, aconseguir una medalla i fer el millor temps en uns Jocs significa que he fet molt bé la feina en aquests últims anys, també gràcies als entrenadors [des del 2015 és Joan Serra] que he tingut. La vull dedicar especialment al meu fill”, va comentar el nedador de Parets després de la prova. Luque ha tingut unes últimes temporades complicades perquè en alguns campionats –l’europeu de Dublín 2018 i el mundial de Londres 2019– se’l va situar en la categoria SB4 (amb una minusvalia física menor) i no podia demostrar tota la feina en els entrenaments. En tot cas, el seu palmarès internacional és espectacular, amb divuit medalles entre mundials i europeus. A Tòquio, el nedador del CN Granollers també figura inscrit en els 50 m esquena S4 i els 150 m estils SM4.

L’altre gran protagonista de la jornada va ser el nedador de Vilafranca del Penedès Toni Ponce, que va culminar el seu excel·lent cicle paralímpic amb els mundials de Mèxic 2017 i Londres 2019, i els europeus de Dublín 2018 i Madeira 2020, amb la seva primera medalla en uns Jocs. Ponce va ocupar el segon lloc en els 200 m lliure de la classe S5 (2:35.20). El nedador vilafranquí va desistir de seguir el ritme del plusmarquista mundial, l’italià Francesco Bocciardo, que va establir un nou rècord paralímpic (2:26.76), però no va tenir gaires problemes per tenir a ratlla la resta de rivals. Ponce, que ja havia obtingut un parell de diplomes a Rio 2016, es va veure afavorit per l’actualització del codi de classificació de la discapacitat que el va reubicar en la classe S5 i des d’aleshores és un clar aspirant a les medalles en tots els grans campionats. A Tòquio encara pot aspirar a quatre medalles més.

Núria Marquès, sisena

També va competir en la jornada inaugural la nedadora de Castellví de Rosanes Núria Marquès, campiona a Rio en els 400 m lliure S9 i que a Tòquio s’ha hagut de conformar amb el sisè lloc (4:52.64). Tot i la seva condició de defensora del títol, Marquès sembla que té més possibilitats d’arribar al podi en els 200 m estils SM9.

ELS PROTAGONISTES

És la millor medalla de la meva carrera esportiva. Fer el millor temps significa que he fet bé la feina els últims anys
Miguel Luque
A vegades tanta pressió no ajuda, però una medalla paralímpica és el màxim per a un esportista
Toni Ponce

Christian Venge, setè en la prova de persecució

Més enllà del centre aquàtic de Tòquio, en la jornada inaugural també es van repartir medalles al velòdrom d’Izu. En aquest escenari, el ciclista barceloní Christian Venge (1972), formant tàndem amb Noel Martín, va ocupar el setè lloc en la prova de persecució B de 4.000 m amb un registre de 4:15.494. Venge, que afrontava la seva sisena participació paralímpica i té cinc medalles al seu palmarès, es va quedar a més de 10 segons de la quarta plaça, que donava dret a lluitar per les places del podi. El títol va ser per al tàndem neerlandès Tristan Bangma i Patrick Bos, que va establir una nova plusmarca mundial (3:59.470). Venge valora positivament el resultat, tenint en compte que la preparació està enfocada cap a la prova en ruta. En bàsquet amb cadira de rodes, la selecció espanyola, amb els catalans Jordi Ruiz (16 punts) i Òscar Onrúbia, es va imposar a Corea del Sud, per 65-53. Pel que fa al tennis de taula, el palista d’Esparreguera Jordi Morales va vèncer el colombià José Vargas, per 3-0 (12-10, 11-8 i 13-11).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)