Just fa deu anys Primoz Roglic va fer el rècord personal (185 metres) quan intentava obrir-se camí en el salts d’esquí, esport que per definició comporta un risc ben conegut perquè un aterratge violent no sol acabar bé. Amb 22 anys aquella va ser la seva última temporada d’esquiador. Havia estat campió del món júnior per equips i un dels millors de la copa continental, però l’afició per la bicicleta començava a robar-li temps de tot arreu. No es va equivocar. En deu anys i poc més de vuit de professional ja acumula un palmarès a l’altura dels millors de tots els temps malgrat el disgust majúscul que va tenir en el Tour del 2020, que el va enfortir encara més.

Després de veure com Pogacar –pràcticament un protegit seu– l’anorreava en la cronoescalada de la Planche des Belles Filles, Roglic no va defallir i en la Vuelta següent va mostrar el seu poder. El Tour del 2021 havia de ser el de la revenja contra el seu delfí, però una caiguda el va deixar fora de combat i amb la sensació de fracàs un altre cop. Malgrat tot, va persistir en la seva metòdica preparació i en el camí de la península Ibèrica ja va recollir un primer gran premi a la seva mentalitat guanyadora, l’or a Tòquio en la contrarellotge olímpica, una senyal del que vindria després en una Vuelta devastadora.

Sense la tècnica i la preparació específica que s’exigeix a un professional, la progressió de Roglic no va ser meteòrica com la de Pogacar, Bernal o Evenepoel. El 2013 es va estrenar com a professional, però el seu primer triomf de prestigi no arribaria fins dos anys després, en la volta del seu país. Allò seria un punt d’inflexió. El 2016 es va integrar en l’actual estructura del Jumbo i es va quedar a un pas de guanyar l’etapa de Barcelona de la Volta. L’eclosió va arribar en el Giro en les dues etapes contra el rellotge (una victòria i un segon lloc) i el 2017 va caure la primera etapa del Tour. El gran salt, amb tot, encara havia d’arribar. En el Tour següent va atacar sense miraments l’hegemonia de l’Ineos de Thomas i Froome i es va quedar a menys d’un minut del podi. El 2019, un pas més, amb el podi en un Giro boig i el triomf en la Vuelta. Pel mig, una enorme victòria a la Lieja-Bastogne-Lieja. Roglic (31 anys) no ha dit, a més, l’última paraula en el Tour i des d’ahir ja vetlla armes per a l’edició del 2022.