En el tennis, com en la majoria dels esports, el tòpic diu que el gran èxit d’un àrbitre és passar desapercebut. Però de vegades, però molt que es vulgui, és impossible. El barceloní Jaume Campistol va ser protagonista involuntari la setmana passada d’una de les imatges que van fer la volta al món en la segona semifinal masculina de l’obert d’Austràlia. El rus Daniïl Medvédev, posseït, el va insultar i li va parlar amb un to absolutament inapropiat. Campistol, postgrau en resolució de conflictes, va aguantar el ruixat estoicament per no atiar el foc. Per molt que probablement el jugador tingués raó en la seva reclamació –li retreia que no amonestés Stefanos Tsitsipas perquè rebia ajut del seu pare des de la graderia, el que es coneix com a coaching i que està prohibit–, va quedar retratat i la imatge, lamentable, va fer la volta al món. Diuen els que hi entenen que hauria merescut un warning immediatament. Sigui com vulgui, Tennis Austràlia l’ha multat amb 7.500 euros –12.000 dòlars australians–que li faran pessigolles i que no ajuden a erradicar aquests incidents. Els àrbitres estan cada vegada més venuts davant l’arrogància dels tennistes i la feblesa dels estaments.

Ja havia tingut un incident amb Novak Djokovic el 2019 quan el va amonestar dos cops per haver excedit el temps permès en el servei (el gran cavall de batalla) i el serbi li va preguntar retòricament si havia jugat mai a tennis. Amb ironia, li va dir: “Ara t’has fet un nom.” Nick Kyrgios també s’hi va encarar, però l’estadística de l’australià en aquest sentit hauria d’incloure els àrbitres amb els quals no ha generat un conflicte. Campistol, de fet, ha jugat a tennis. Es va formar en el RCT Barcelona i ha fet, si no tots, diferents papers de l’auca. Djokovic, el no vacunat més famós del món, hi va descarregar la seva frustració després d’haver perdut un set, una pràctica d’irascibilitat que va popularitzar John McEnroe en el seu temps. Els àrbitres, això és evident, han de tenir les espatlles ben amples i acreditar una preparació i una sèrie de virtuts físiques, que inclouen una revisió oftalmològica anual, i en la comunicació per gestionar situacions enrevessades.

Amb tot, l’arbitratge català és al capdamunt del món del tennis. Tan sols 33 col·legiats tenen la xapa d’or, la màxima categoria per dirigir partits del més alt nivell. Es comença per la blanca i s’ha d’anar passant la seqüència: bronze, plata i or. Els dos primers nivells s’obtenen a través de cursets i els dos darrers, a través de l’avaluació del experts de la WTA, ATP o ITF. Campistol, que va estudiar periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, la va aconseguir el 2017, agafant el relleu del retirat el 2014 i triomfador Enric Molina. El 2019 s’hi va afegir Nacho Forcadell, designat en una reunió de Londres i que constata el nivell de l’arbitratge del Principat. Té un grau de comunicació a la Universitat Oberta de Catalunya.