L’esprint del tècnic Carlos Ortega i els seus plors desconsolats abraçat a diferents integrants del cos tècnic van ser una de les imatges més emotives de l’esclat d’eufòria i la celebració de l’onzena Champions del Barça al Lanxess Arena de Colònia. “Ha estat l’explosió de tot el que he acumulat durant el curs”, confessava l’entrenador andalús. I argumentava: “Tot ha estat molt dur, vaig arribar aquí per substituir un entrenador [Xavi Pascual] que havia fet la millor campanya del Barça en els últims anys. Em va costar molt que els jugadors entenguessin el canvi i vaig tenir molta pressió tant de dins com de fora.” De fet, Ortega encara va anar més enrere per cicatritzar antigues ferides: “En aquests moments penso en els meus pares, en la meva família, que els he portat per tot el món en la meva carrera esportiva. He recordat la meva etapa al Veszprém (2012-15), després d’haver-ho guanyat tot i haver arribat a dues finals a quatre vaig ser cessat per temes extraesportius. Ara tot això m’ha vingut a la memòria.”

En el procés d’evolució i creixement del grup d’Ortega segur que hi van tenir molt a veure les dues derrotes contra el Kielce en un mes de novembre negre (30-32 al Palau i 29-27 a Polònia). Va ser un punt d’inflexió. “Quan vaig arribar a un vestidor que ho havia guanyat tot volia conèixer els jugadors i deixar que les coses fluïssin obertament. Però després d’aquelles dues derrotes em vaig adonar que havia de tancar aquella etapa i prendre més el comandament, anar a mort amb les meves idees. A partir d’aleshores, de mica en mica, els jugadors també van començar a entendre el que volia, a acceptar els canvis de sistema i es van adonar que també podia funcionar”, argumenta. L’equip blaugrana va progressar adequadament, però faltava rematar la feina a Colònia. “Penso que el Barça havia d’estar a la final a quatre. Després, un cop aquí, és molt difícil. Al final, ha sortit cara, però penso que des del novembre no hem perdut cap partit, hem anat cada cop a més. Tenim un bon projecte encarrilat, la temporada vinent tindrem un bon equip i podem continuar aspirant a tot”, remarca. Diumenge, amb el triomf agònic en els penals, es va tancar aquell cercle. En aquest sentit, Ortega també va explicar les interioritats de la tanda de penals: “Haig de reconèixer que feia dos dies que assajàvem els llançaments i l’estratègia estava planificada, de millor a pitjor llançador. Tots han volgut contribuir i especialment dos, Ali Zein i Ludovic Fàbregas, que no estan acostumats a llançar-los, però que han respost de manera extraordinària.” El títol a Colònia suposa tota una reivindicació personal i reforça el projecte d’Ortega: “Guanyar la Champions en la meva primera temporada evidentment que ajuda. He rebut molta pressió externa des del principi de diversos mitjans de comunicació, fins i tot abans de començar, i tot això no ha estat gens fàcil de gestionar.”