“El meu cor sempre serà mig argentí i mig català”

Coses que no s'obliden

Les paraules de Maccari denoten la sorpresa que li ha causat la repercussió que ha tingut el seu gest. “Vull agrair tots els missatges i l'estima que he rebut des de tot Catalunya. Realment l'estelada va ser una manera d'agrair i compartir amb tots els catalans aquest moment somiat. El meu cor serà sempre mig argentí i mig català. Visca Catalunya!” Aquesta és la transcripció dels dos tuits, escrits de manera impecable per una jugadora que va estar a Catalunya entre el 2002 i el 2009. Set temporades, dels 18 anys als 25, a l'Atlètic de Terrassa, que van marcar la seva personalitat i la seva visió del món i de la realitat de Catalunya.

Maccari va arribar a Catalunya l'estiu del 2002 per jugar amb l'Atlètic. Venia a provar sort, en teoria per una temporada, i se n'hi va estar set, d'una banda per la seva vàlua esportiva, però de l'altra perquè de seguida es va sentir identificada amb una nova cultura i amb un idioma diferent del seu. Lluny de crear un clan d'amistats entre les jugadores argentines que van arribar en aquella època, Maccari va fer amics a Catalunya i si se'n va anar va ser perquè la federació argentina demanava a les jugadores susceptibles de ser convocades per al mundial del 2010 –que s'havia de disputar a Rosario– que tornessin al seu país per preparar aquest esdeveniment. L'Argentina va ser subcampiona del món, la federació va veure que aquell equip tenia potencial i va allargar el cicle fins als Jocs de Londres.