Londres ho viu, i ho disfruta
La bona organització va superar el temor dels col·lapses i la inseguretat
Els esportistes locals van complir amb escreix
La tercera cita de la ciutat de Londres amb uns Jocs Olímpics va ser un gran èxit i passaran a la història pels resultats esportius, i també per l'alt nivell organitzatiu. En aquest segon aspecte es van superar les expectatives creades i els temors de com aniria tot, anteriors a l'inici dels Jocs, van ser completament superats. Durant les setmanes prèvies a la cerimònia inaugural hi va haver dubtes sobre com encaixarien els Jocs en una capital com és Londres: hi havia temor d'un gran col·lapse circulatori, angoixa per la seguretat de tots els participants en l'esdeveniment, i incertesa per la capacitat organitzativa de tantes disciplines i en tantes seus. El balanç final va ser del tot positiu i el reconeixement que les coses havien sortit molt bé va tenir pràcticament la unanimitat. Tot i això, el president del Comitè Olímpic Internacional, Jacques Rogge, no va dir la tradicional frase que els Jocs de Londres havien estat “els millors de la història”. Va destacar, però, que havien estat “els Jocs dels atletes”, i es va mostrar feliç pels 44 rècords mundials i els 107 d'olímpics que havien superat.
La fantasia dels Jocs de Londres es va iniciar el 27 de juliol amb una inauguració que va intentar fer un recorregut per la seva història, sense oblidar-se de l'humor britànic i dels seus compositors, grups i cantants, que van fer una trepidant banda sonora, i fins i tot la reina Isabel II va interpretar una escena amb l'agent secret James Bond. El punt central va ser l'arribada de la torxa i l'encesa del peveter, que aquest cop no va recaure en cap esportista històric i consagrat, sinó en set joves esportistes escollits per set grans campions britànics. Els joves van portar el foc olímpic al centre de l'estadi i van encendre 204 petits peveters, un per cada comitè olímpic participant, que després es van aixecar i en van formar un de gran que va presidir tots els Jocs.
Connexió públic-esportistes
L'èxit de Londres es va completar amb els grans resultats dels esportistes britànics pel que fa a medalles i títols. El públic local va connectar amb els seus herois, i això va ajudar a omplir les instal·lacions. La Gran Bretanya va sumar 29 medalles d'or, que la van situar tercera del medaller, i amb 17 de plata i 19 de bronze en va sumar 65, la quarta potència que en va tenir més. Les proves de ciclisme, sobretot al velòdrom, va ser l'esport en què van destacar més els britànics, amb Chris Hoy o Bradley Wiggins, i a l'estadi Mo Farah i Jessica Ennis van ser els reis i Andy Murray va brillar sobre la gespa de Wimbledon.
Publicat a
Notícies
Dijous,28 març 2024