Gemma Mengual i Ona Carbonell enfilen la recta final d'un cicle olímpic especialment breu amb bones sensacions. Fa un any, Mengual encara no es podia ni imaginar el gir que prendria la seva vida després del que havia de ser una reaparició efímera en el mundial de Kazan, on va participar en el duet mixt. A la tornada, mentre descansava a Menorca amb la parella i els dos fills, la directora tècnica de la federació espanyola, Ana Montero, la va sorprendre proposant-li fer tàndem amb Carbonell en els Jocs de Rio. “Em va dir que havia tingut una visió, que m'havia vist al podi amb l'Ona i que per favor m'ho pensés. Quan m'ho deia ja em despertava el cuquet. Després de quatre o cinc dies de consultes amb el meu entorn li vaig dir que sí”, explica la nedadora, que reconeix que el que més respecte li feia era “tornar a passar per tot el que comporta aquest esport, que és molt dur”. “S'hi han de dedicar moltes hores. També em feia por que el meu cos no respongués com volia.”

Aquests dies, el duet català es troba retocant la rutina i polint detalls per fer el salt de qualitat necessari per aspirar al podi. “Hem fet canvis en les músiques i ha suposat un avenç important en parts que no acabaven de funcionar. Hem posat molta més dificultat en el duo tècnic i en el duo lliure, més rapidesa i moviments més secs. El duo lliure és un duo molt difícil. L'Andrea [Fuentes] va venir a veure'l quan el teníem muntat i va dir que era un solo per a dues persones i això és complicat, perquè els moviments del solo són amplis, artístics i sincronitzar-los és molt difícil. Però volem innovar, som atrevides”, admet Carbonell.

Mengual no només s'ha hagut de preocupar de treballar per millorar les coreografies, sinó que també s'ha vist obligada a refrescar hàbits que havia abandonat quan es va retirar fa cinc anys, però amb l'escull dels 38 anys i dos fills. “Ara m'he acostumat a la situació. Però costa perquè quan arribo a casa després d'entrenaments molt durs no puc descansar com abans, que m'estirava al sofà, posava la tele i em quedava fregida i no passava res. Ara arribo i toquen banyeres, sopars, s'ha d'anar a comprar... Canvia bastant i potser és el que porto pitjor, tot i que m'ajuden moltíssim i amb la família fem un bon equip.” La barcelonina considera que la rutina que presentaran estarà al mateix nivell de dificultat del Tango de l'Andrea i l'Ona, que va obtenir la plata a Londres, o La flama, que ella mateix va interpretar amb Fuentes a Pequín i que els va valer la plata, “però amb la nostra personalitat”. “Són coreografies úniques.” Mengual confessa: “Hi ha dies que em veig al podi, ja he tingut somnis d'aquests. És bo que passi perquè vol dir que ho creiem possible.”