Una mica de tot. De per si, ja sóc molt nerviosa, tot i que de moment els nervis estan controlats, però sí que estic molt il·lusionada, perquè no sé com serà, no sé res. No es el mateix mirar-ho des d'una pantalla d'ordinador, que és com ho vaig veure jo, que fer una mínima tocar la paret i veure que l'has aconseguit. Després quan arribes allà crec que és el mateix, ha d'estar molt bé. No ho sé, és que no m'ho imagino.

Recordo, i suposo que les altres també, que a la cambra de sortida vam estar pensant que hi havia molta premsa i altra gent que deia que el nostre objectiu era molt complicat, ho comparaven amb anar fins a Mart. Nosaltres vam pensar que ens tocava demostrar que Mart no està tant lluny i que es podia fer. Ens vam llançar a l'aigua pensant que havíem de fer el màxim i que havíem d'intentar guanyar les del costat. Vam estar allà, amb Dinamarca, que corre molt, i quan vam veure la marca de 3:40, bé... A més, jo ho vaig veure des de dalt (ja havia nedat), i et juro que em vaig emocionar molt. Va ser el millor relleu que he fet mai, crec, i suposo que les altres també van pensar el mateix.

Era fins al 31 del mateix mes, i encara quedaven unes setmanes. Sí, una mica nervioses sí que ho estàvem, però havíem fet el resultat bo i podíem somiar en Rio.

Intentar arribar a la final.

Ens agradaria baixar de 3:40, si tenim en compte que el que teníem abans, de 3.43, era fluixet. Estaria molt bé. S'ha de dir que no som una potència mundial en velocitat, és clar, però millorar tres segons ja és alguna cosa. A poc a poc anem millorant totes en conjunt. No només és una, ara ja som unes quantes que intentem assolir un objectiu comú i crec que la cosa no va malament.

Jo crec que serem aquestes. De canvis no crec que n'hi hagi, perquè som just les que nedem els 100. Si alguna està molt malament, no se si tirarien el relleu. Aquestes quatre som l'opció, de moment.

Sí, és clar. Si no haguéssim tingut bona relació o haguéssim anat més per lliure, segur que no hauria sortit tan bé. És un treball d'equip, i si ho fas bé no hi ha res impossible, cada vegada treus un punt més, no es com anar sola, no té res a veure.

Segurament no, perquè hem de descansar, és important. Crec que tot i ser el relleu és molt important per a l'equip, i m'agradaria fer-ho bé. També perquè més endavant el nostre relleu tingui continuïtat. Estaria molt bé intentar lluitar per la final i entrar-hi. Llavors, si quedem últimes, mira, és el nivell que hi ha, de moment. Fent això també incentivem les més petites a fer-ho millor i a lluitar per les places d'aquest relleu.

Home, i tant! Ja que sempre he anat amb els relleus, vull fer la meva mínima en 50 i 100 m, que són les dues proves que més m'agraden. Vull arribar-hi i poder dir que he fet la mínima. Em vull emocionar en veure que he fet la mínima d'un europeu, un mundial o uns Jocs. Vull fer el 4x100, però, també vull fer proves meves.

No és que sigui difícil, és que el nostre nivell... En estils som bastants bons, en braça tenim la Jessica [Vall], que té un bon nivell, i més que li sigui fàcil o difícil, simplement té el nivell adequat. A nosaltres encara ens costa fer el salt a l'àmbit internacional, però crec que si el fa una, el pot fer alguna més al darrere. El problema sempre és trencar el gel, ser la primera a fer-ho... A partir d'aquí, a poc a poc es va fent. Crec que si no ho hem fet és perquè encara no tenim el nivell suficient, però crec que d'aquí a pocs anys... És cert que he anat a tot arreu en relleus, i no és el mateix. No només és per tu, és per l'equip i m'ho passo molt bé. Jo em considero bastant de relleus i moltes vegades faig molt bones marques en el relleu, però després no es reflecteixen quan estic sola. Potser em falta competir millor sola. Estar dins un equip de quatre persones que tenen el mateix objectiu, a mi m'agrada molt, és al·lucinant.

Sempre he practicat aquest esport, tampoc n'he provat cap altre. N'he fet alguns en alguna activitat extraescolar, una mica de futbol, però vaig dir que volia nedar perquè m'agradava. Em vaig quedar entrenant-me, que també m'agradava molt, i al final m'ha anat bé.

Sí, la meva germana també havia nedat i era bastant bona. A mi m'agradava molt veure-la quan anava a competir. També va anar amb la selecció espanyola. És quatre anys més gran que jo i era un referent. Ara encara ho és.

No, no sóc gaire alta. Si fos de gimnàstica artística et diria que sí, que sóc massa alta i probablement no seria el meu esport. En la natació, normalment, les velocistes són grans. Quan vaig a fora, em veig petita al seu costat, fan 1,80 llargs i les mires i dius: “Ostres!” Jo aquí sóc alta, però fora sóc normal.

Sóc gran, potser això em dóna un plus, però crec que és el treball. Pots tenir més o menys talent, però si el talent no es treballa, no sempre et durà a les metes que vols arribar. Crec que sense treball no es pot fer res, m'agrada molt nedar i quasi sempre m'ho passo molt bé. Si estic sola, em puc picar amb mi mateixa, m'agrada picar-me amb la gent i m'enfado si em guanyen. Això crec que també és una qualitat, saber picar-se i treure el millor en els moments complicats, o quan no estàs bé. M'agrada molt entrenar-me i crec que em falta competir millor.

De petita sempre fas una mica de tot, perquè està bé que no et centris en una cosa, provar coses noves sempre va bé. Però arriba un moment que veus quina és la prova o la distància i fins i tot l'estil, i llavors ja fomentes més aquest estil i aquestes distàncies. De petita feia els 100 crol, però també havia nedat estils, 100, 200 i fins i tot 400, que ja em costava més. Els 800 també els he nedat, però ja veia que tampoc...

Sí, va ser l'any del mundial, el 2013. Va ser un salt, i va ser el primer relleu important, havia fet un relleu en l'europeu júnior, amb el 4x100 havíem quedat terceres. I aquest relleu és un reflex del que vam fer a Belgrad l'any 2011 i trobo que està bé perquè dues de les components que vam ser allà hem estat les que hem classificat el relleu per als Jocs, la Lidón Muñoz i jo, i això crec que s'ha de valorar molt.

Si al final no ha pogut ser, és la vida. No em sembla bé, no ho sé.

No era una superestrella i tampoc ho sóc ara. No era que veiés que tenia un gran futur, ni que se'm veiés que tenia molt de potencial, almenys és el que penso. Després vas parlant amb la gent i et diuen no ets un Michael Phelps, però pots aconseguir més del que estàs fent, i ho estic treballant. Tampoc he sigut de les que sempre quedava primera... Quedava tercera, segona, però no desena.

Va ser en el circuit. És curiós, això et fa veure que quan estàs nerviosa, de vegades, les coses no surten. En l'obert vaig fer 55.6, i esta bé, però penses que podries fer menys. I dues setmanes després en un circuit en què no tenia tanta pressió com en l'obert, vaig baixar dues dècimes el temps. Si no m'hagués posat nerviosa el dia de l'obert hauria pogut baixar més la
marca.