A Sant Andreu no només ha progressat Vall. Al seu costat, Jordi Jou (Olot, 1976) s'ha reivindicat com un dels entrenadors amb més present i futur de la natació estatal, i la temporada passada va ser escollit millor entrenador de l'any pels seus col·legues de professió. A Rio viurà la primera experiència olímpica. “Tinc ganes de veure què és i com són els Jocs, i què ens espera. Ho he vist per la televisió. Sempre he volgut ser-hi i ara arriba el moment. No tinc més nervis que en un mundial o en un europeu, però sí ganes de poder viure uns Jocs des de dins.” El gran fondista català es va quedar a les portes de competir en uns Jocs, perquè les aigües obertes no van entrar en el programa olímpic fins al 2008 i ell es va retirar dos anys abans, encara que quan es va prendre la decisió d'incloure-les va meditar allargar la carrera, però al final va desistir.

Jou es mostra ambiciós amb vista a les expectatives de la seva pupil·la. “L'objectiu ha de ser l'or. Hem preparat la competició com el principal objectiu de l'any, i la intenció és assolir el millor resultat possible. Després passarà o no passarà, però està preparada.” A més, confia que una bona actuació desperti el cuquet a Vall i mediti seriosament continuar: “No vull creure ni pensar que siguin els últims Jocs de la Jessica. A veure si ho pot allargar quatre anys més.”

L'altre debutant del CN Sant Andreu a Rio és la jove talentosa Àfrica Zamorano (Barcelona, 1998), la més jove de les nedadores de la delegació espanyola, que participarà en els 200 estils i els 200 esquena.

“En l'esport ens fixem objectius de màxims, i els que practiquem esports olímpics sempre pensem en els Jocs. No esperava que la meva participació fos amb dues nedadores. És una mica inesperat, però alhora buscat”, reconeix Jou, i afegeix que l'objectiu de Zamorano no només és foguejar-se, sinó competir al cent per cent.