Fórmula tres mil
Comença a Austràlia el frec a frec entre Mercedes i Ferrari, separats per tot just tres mil·lèsimes al final de la pretemporada al Circuit de Barcelona-Catalunya
La tercera prova del curs, a la Xina, serà la número 1.000 del campionat
Setanta-sis segons i 221 mil·lèsimes va trigar Sebastian Vettel a fer la volta al Circuit de Barcelona-Catalunya l’últim dia de la pretemporada, l’1 de març a dos quarts d’una del migdia. Unes hores més tard, a les cinc de la tarda –quan, val a dir-ho, Vettel ja havia tancat la paradeta per una pana elèctrica–, Lewis Hamilton va emprar tot just tres mil·lèsimes més per completar el seu assaig qualificatiu. Així doncs, el gran premi zero a Montmeló va acabar en un empat virtual entre Ferrari i Mercedes. Si de cas, amb un lleuger avantatge per al bòlid vermell –més consistent en general–, contrarestat per alguns problemes de fiabilitat de l’SF90 en la segona tongada de proves.
Han passat encara no dues setmanes i ja és aquí el primer enfrontament amb foc real, el GP d’Austràlia al circuit semipermanent de Melbourne, que ahir, per primer cop, va ser l’escenari d’una festa de presentació del campionat amb la presència dels vint pilots i els deu caps d’equip. Un campionat que tindrà les mateixes 21 curses que el 2018 –la de Catalunya, pendent de prorrogar el contracte amb vista al 2020, a mitjan maig– i que a l’abril celebrarà una fita històrica: el GP de la Xina, la tercera cita del curs, serà la prova puntuable número 1.000 de la història.
La lluita pel pedigrí
D’aquestes prop de mil curses disputades, exactament 100 s’han fet amb les actuals mecàniques híbrides, des del 2014. Mercedes n’ha guanyat 74; i Hamilton, ell solet, 51, més de la meitat. La dada no és gens afalagadora per a Ferrari (només 14 victòries els últims cinc cursos; les altres 12, de Red Bull), que, a més, s’exposa a una punyent vergonya estadística: si Mercedes torna a embutxacar-se els títols de pilots i constructors –com ha fet els últims cinc anys–, batrà el rècord d’onze títols seguits conquerits per la casa de Maranello al començament d’aquest segle, sis de constructors i cinc amb Michael Schumacher. La rivalitat és tan encesa que també es juga en el camp del pedigrí. Si Ferrari ha batejat el bòlid com a SF90, per commemorar que el 1929 el patriarca Enzo va fundar la Scuderia Ferrari –llavors amb cotxes Alfa Romeo–, Mercedes no s’està de recordar que ja fa 85 anys del debut de les fletxes de plata... i ni més ni menys que 125 de la primera victòria d’un motor Daimler, en la París-Rouen del 1894, considerada la primera cursa de la història.
Els últims dos cursos, Ferrari i Vettel han collat Mercedes i Hamilton de valent, però aquest any –marcat per la retirada de la F-1 de Fernando Alonso, que ha provocat un terrabastall en el mercat de pilots– Red Bull i Max Verstappen poden ben bé ser els grans animadors del campionat. La marca de begudes confia tant en les prestacions del motor Honda que ha avançat a Melbourne l’estrena d’una evolució prevista per a la Xina. Quin dels tres desxifrarà la fórmula?
LA DADA
Un puntet afegit
D’ara endavant, l’autor de la volta més ràpida en cursa rebrà un punt extra, amb el benentès que s’hagi classificat entre els deu primers. Si la millor volta l’ha fet un pilot que ha entrat onzè o pitjor, el puntet quedarà sense amo. Es tracta d’un canvi d’última hora en el reglament esportiu, aprovat tot just dilluns passat. L’objectiu és oferir un al·licient per tal que els pilots tibin fins al final de la cursa. Val a dir que la mesura no és cap novetat, ans al contrari, ja que ja es va dur a terme durant la dècada dels 50. L’any passat, el pilot amb més voltes ràpides va ser Bottas (7). Si les hagués pogut convertir en punts, hauria saltat del cinquè lloc en la general (247 punts) al tercer (254), desbancant Räikkönen (251 +1) i Verstappen (249+2).
Publicat a
Notícies
Dissabte,20 abril 2024