Fórmula 1

Tenien bona estrella

Hamilton i Rosberg dominen de gust al volant dels Mercedes, els monoplaces més competitius de la nova era de la fórmula 1

El greu accident de Jules Bianchi és la nota negra d'un any força mogut, dins i fora de la pista

Quan el mundial del 2014 es va resoldre a Abu Dhabi entre els pilots de Mercedes, Lewis Hamilton i Nico Rosberg, ningú no recordava que el curs havia començat vuit mesos enrere amb dubtes seriosos al voltant de la fiabilitat dels nous monoplaces híbrids. Durant la pretemporada, el reguitzell d'avaries havia fet témer que cap cotxe fos capaç de creuar la meta a Melbourne. El balanç tècnic del nou reglament, però, ha estat prou positiu: els cotxes corren si fa no fa igual que els antics, però amb un consum de benzina un 30% inferior, gràcies a la recuperació d'energia de la frenada i dels gasos sobrers de l'escapament. Pel camí, però, dos equips –Caterham i Marussia– han hagut de tancar la barraca, empesos a la fallida per l'augment de costos de les noves mecàniques.

Esportivament, la nova era també ha reeixit, per bé que les queixes pel baix volum sonor dels cotxes –de l'energia que abans es perdia en forma de soroll ara se'n fa electricitat– no s'han esvaït del tot. Tanmateix, l'espectacle a la pista n'ha sortit guanyant: els cotxes llisquen més, per la menor càrrega aerodinàmica –l'escapament central ha abolit el difusor bufat, que els enganxava a l'asfalt– i el major parell motor dels V6 turbo híbrids.

La lluita entre Hamilton i Rosberg també hi ha afegit el seu gra de sorra. Mercedes va endevinar la tecla amb el nou reglament –feia dos anys que hi treballaven, més que cap altre equip– i els W05 van dominar de gust. La marca de l'estrella de tres puntes podia haver aniquilat tot l'interès, però va deixar fer als seus homes i el títol no es va decidir fins a l'última cursa. Ara bé, la igualtat entre Hamilton i Rosberg va ser més aparent que real: l'alemany va viure de renda bona part del curs, gràcies a l'abandonament de l'anglès en la primera cita, quan es va trencar el maneguet d'una bugia. Nico, a més, va provocar l'única topada entre les fletxes de plata, a Spa. L'incident va reforçar la posició de Lewis al si de l'equip, i tot seguit va iniciar una ratxa de triomfs que va deixar el títol dat i beneït.

Vettel i Alonso canvien d'aires

A banda dels de Mercedes, l'únic pilot capaç de guanyar va ser Daniel Ricciardo. L'australià es va erigir en el cap de files de Red Bull i va foragitar de Milton Keynes el tetracampió Sebastian Vettel. L'alemany ha trobat aixopluc a Maranello, d'on Fernando Alonso ha marxat –per tornar a McLaren– amb les mans buides, al final del primer curs sense victòries de Ferrari en vint anys. Un fet que ha desfermat una reestructuració total de l'Scuderia, amb nou president, cap d'equip, tècnics i pilots. Un dels que hauria pogut tenir un lloc en aquesta nova Ferrari era Jules Bianchi, que roman inconscient d'ençà de l'accident que va tenir a Suzuka, fa gairebé tres mesos. El francès, de 25 anys, corria a Marussia cedit per l'equip italià, i la seva dissort ha posat fi a dues dècades sense accidents crítics en la categoria. És la nota negra de l'inici de la nova era de la F-1.

11
victòries
va assolir Hamilton, incloent-hi dues ratxes de quatre i cinc de seguides. Rosberg en va aconseguir cinc, cap de consecutiva.
11
‘poles'
va marcar Rosberg, per bé que només va convertir-ne tres en victòria. Hamilton va guanyar sis de les set curses en què sortia des de la posició preferent.
3
curses
es va endur Ricciardo. Al Quebec i a Hongria, es va col·locar primer quan faltaven menys de tres voltes per al final, tot avançant Rosberg i Alonso, respectivament.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)