Olimpisme

MÒNICA BOSCH

PRESIDENTA DE LA FCEH I OLÍMPICA A LILLEHAMMER I NAGANO

“Els criteris per als Jocs han de ser tècnics, no polítics”

La presidenta creu que Castellet té el talent i la maduresa per ser la primera catalana que guanya una medalla als Jocs

Considera que uns Jocs als Pirineus suposaran un abans i un després en els esports d’hivern

El projecte dels Jocs es treballa a Catalunya des del 2010 i podríem encabir gairebé tots els esports

Mònica Bosch (1972, Sabadell) va ser olímpica el 1994 i el 1998. L’octubre del 2020 va ser escollida presidenta de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, des d’on defensa la candidatura catalana als Jocs d’hivern del 2030 tot i l’enrenou de les últimes setmanes.

Li ha tocat viure una etapa ben convulsa com a presidenta.
Ho vaig agafar en un moment molt complicat, però aquesta temporada estem en plena fase de recuperació. Encara no en podem fer una valoració definitiva, però la gent tenia ganes de fer esport i encara més alguns dels nostres esports, els que es fan a la neu, a l’aire lliure.
Tindrem sis representants en els Jocs de Pequín. Com ho valora?
Hem doblat respecte a fa quatre anys i es manté la tendència que els nostres esportistes representen gairebé sempre la meitat de tota la delegació espanyola, cosa que parla de la incidència que tenim a tot l’Estat.
Especialment meritòria ha estat la classificació de Núria Pau.
És de les que em fan més il·lusió que hi siguin, perquè s’ho ha guanyat a pols. Aquesta temporada, a més, s’ha hagut de buscar un equip privat perquè no complia els criteris per estar en l’estructura de la federació espanyola.
Arribarà amb Queralt Castellet la primera medalla catalana de la història?
Hi tenim tota la il·lusió posada perquè sigui així. Té el nivell per fer-ho i ara, a més, té l’experiència i la maduresa d’haver competit ja en altres Jocs. Estem convençuts que ho pot assolir i evidentment és la nostra possibilitat més clara de celebrar una medalla.
Quines informacions arriben de Pequín? Perquè no seran uns Jocs com els altres...
No són els Jocs somiats per tots plegats per la situació especial per la covid. Les mesures que s’estan prenent no són les millors per a l’espectacle, però el que volen els esportistes és que les pistes i les instal·lacions estiguin en bones condicions.
Com viu la polèmica d’aquests últims dies per la candidatura dels Pirineus per al 2030.
És una pena que precisament ara ens trobem en aquest punt, perquè aquest és un projecte que es treballa seriosament des del 2010 i fins ara amb molts estudis sobretot tècnics. El que reclamem és que torni precisament al terreny més tècnic i que es prenguin les decisions seguint aquests criteris.
Sembla que s’han tret del barret això del 50%en un lloc i el 50% en un altre.
És una decisió em sembla més política però si s’ha de prendre, com he dit, s’han de tenir en compte tots els factors que hem treballat durant tots aquests anys. On es pot fer cada cosa de la manera que sigui més viable econòmicament i més sostenible per al medi ambient tenint en compte també el llegat que hem de deixar pel futur. Per posar un exemple, l’esquí de fons o el biatló s’han de fer on siguin més viables, seguint criteris tècnics. M’agradaria que defugíssim aquests criteris més polítics, perquè això no ho arreglarem amb una calculadora, la meitat per mi i la meitat per tu.
Des del 2010 ha plogut molt.
És cert. Vam començar treballant amb un projecte molt més compacte, que és el que exigia el COI, que les instal·lacions no estiguessin molt lluny unes de les altres. Ara això ha canviat i es consideren altres possibilitats, però s’ha de tenir molt clar on es pot fer cada cosa, posar-ho a la taula i decidir-ho sense fer soroll. El més important per nosaltres és que la candidatura tiri endavant perquè per als nostres esports i també per al Pirineu hi haurà un abans i un després d’aquests Jocs.
A banda de salts i tobogans, es podria fer tot a Catalunya?
Sí. En la primera fase, quan preparàvem una candidatura per al 2022 i ho liderava l’Ajuntament de Barcelona es va fer un projecte en què era viable tècnicament fer tots els esports de neu al Pirineu català i els de gel a Barcelona. Ara ens diuen que s’ha de repensar perquè hi pot haver altres opcions que siguin millors, però s’hauran de veure els informes tècnics.
Des del 2010 també es van iniciar programes perquè aquests esports fessin un salt endavant. Se’n veuen els resultats?
El pla estratègic tenia dues línies, que els nens de les comarques del Pirineu, que viuen de l’esquí, practiquessin i coneguessin aquest esport amb el programa i això està funcionant i els programes de tecnificació, que també estan donant resultats. Nil Llop, subcampió del món júnior, ha sortit precisament d’un d’aquests programes, però en totes les edats tenim resultats esperançadors amb joves que ja estan entre els 50 millors del món en esquí alpí i esquí de fons de la seva edat. Fa anys semblava impossible. La SGE ens ajudat molt en aquest sentit.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)