Editorial

L'EDITORIAL

La paradoxa del bàsquet femení i la FEB

Només cinc de les jugadores que van ser subcampiones olímpiques
de bàsquet amb Espanya juguen en la Lliga Femenina de la FEB

Una de les nostres protagonistes de l'edició d'avui és Laia Palau, subcampiona olímpica al Brasil amb la selecció espanyola de bàsquet. Ella exemplifica com cap altra jugadora la paradoxa del bàsquet femení a l'Estat espanyol, brillant en l'àmbit de les competicions internacionals per seleccions i pobre en les competicions per equips. Palau ha jugat les últimes quatre temporades a Polònia i la República Txeca, que no són precisament grans potències econòmiques. Amb tot, es poden permetre fitxar una de les millors jugadores catalanes de tots els temps, un propòsit inabastable ara mateix no només per als equips catalans de la Lliga Femenina –l'Spar Citylift Girona i el Cadí la Seu–, sinó també per a qualsevol club de espanyol. De fet, només cinc de les jugadores que van ser subcampiones olímpiques juguen en la lliga femenina de la federació espanyola (FEB), que ha inflat el pit per aquest i altres èxits, però que ha estat incapaç, per exemple, d'aconseguir que la seva principal competició femenina es vegi per la televisió. Tal com vam publicar diumenge, no han volgut ni tan sols invertir els 100.000 euros que costa la producció televisiva dels partits de la lliga, l'1% del seu pressupost, aproximadament. Per als clubs modestos, la diferència entre tenir la televisió o no és substancial a l'hora de buscar patrocinadors i assegurar, com a mínim, la seva subsistència.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)