Des de la fundació de la Federació Catalana de Bàsquet, el 1923, no s'havia arribat a una cursa electoral amb més d'un candidat. I això és una bona notícia, per al bàsquet i per a l'esport en general. L'actual president, Joan Fa, és el primer interessat a enfrontar el seu projecte amb altres posicions. Si ell considera que la gestió que ha fet és positiva i honesta, serà encara més fort si els clubs l'avalen davant l'aparició de cares noves, amb les seves pròpies idees, com és el cas de Joan Carles Mitjana i Pere Francitorra. S'ha criticat sovint, i de vegades amb raó, els dirigents que s'han eternitzat en algunes federacions que no tan sols no s'han pogut renovar, sinó que s'han acabat corrompent, com és el cas d'una altra federació de bàsquet, l'espanyola.

El candidat que finalment sigui nomenat president en els comicis fixats per al 26 de novembre farà bé d'acceptar les propostes dels seus rivals si aquestes realment poden millorar la situació del bàsquet català. S'entén que tots tres arriben a aquest punt amb un projecte propi, però tampoc es pot negar que els tres equips volen el millor per al bàsquet català, que no només és un referent a l'Estat espanyol, sinó a tot Europa. Malauradament encara no hi ha seleccions pròpies que ho puguin demostrar en els campionats internacionals o en les cites olímpiques. En una Catalunya sobirana, el bàsquet seria indubtablement un dels esports nacionals.