L'equip de bàsquet del Barça ha perdut cinc dels sis últims partits de l'Eurolliga i set dels deu últims partits jugats. No són xifres d'un equip que aspiri als títols. Tampoc no es poden analitzar aïlladament perquè l'equip ha patit un degoteig constant i fins a cert punt anormal de lesions. Però les absències no poden ser l'única explicació d'un rendiment tan pobre. La regla que un equip gran no hauria de perdre mai més de dos partits seguits ja fa temps que ha estat desmentida, però si algun defecte no se li ha de permetre al Barça és la indolència, la falta d'actitud i d'amor propi que va demostrar el primer quart a Moscou. Si amb les cames fresques les pèrdues i la falta de balanç defensiu van ser una constant, deu ser que mentalment l'equip no està en el punt on ha d'estar. Després, és clar, és fàcil agafar-se a la millora, al fet d'haver competit. Arguments insòlits en un equip pensat per guanyar, no per competir.

Avui els blaugrana reben el Fiatc Joventut, 40 hores després d'haver perdut a Moscou i amb quatre hores d'avió pel mig que tampoc no poden explicar res per si soles. En condicions normals al Barça no li vindria de guanyar o perdre un partit d'ACB –i menys contra un rival amb l'aigua al coll– però en la situació actual cada derrota que encaixa és una invitació perquè els rivals creguin en la vulnerabilitat d'un equip que està encetant una nova etapa arrossegant molts dels dèficits de l'anterior.