La destitució fulminant de Pere Gratacòs com a cap de relacions institucionals del Barça davant la Federació Espanyola de Futbol és una de les mesures preses amb més celeritat de la història del Barça, en un gest d'autoritat d'Albert Soler en nom del club que té un punt de desproporcionat i que denota l'estat de tensió que causa en la junta del Barça l'afer de la renovació de Leo Messi.

Sembla evident que Gratacòs es va referir al fet que Messi ha guanyat tot el que ha guanyat perquè al Barça, a diferència de la selecció argentina, té companys de viatge d'altíssim nivell. Però la literalitat va ser una altra i una falta de precisió com aquesta, en boca de tothom que actuï com a portaveu del Barça, és un problema.

Amb tot, la relliscada de Gratacòs adquireix més notorietat pel moment en què s'ha produït, justament quan el club està treballant durament en l'ampliació de contracte del millor jugador del món, amb uns condicionants econòmics, esportius i extraesportius –la persecució judicial a Messi ha estat un element objectiu de desestabilització– d'altíssima rellevància. És legítim pensar que, dites en un altre moment, les mateixes paraules de Gratacòs no li haurien costat el càrrec. I també és cert que Pere Gratacòs és un element de l'estructura del club més feble que d'altres i que, per tant, és menys problemàtic utilitzar el seu relleu com a alerta per a la resta.