Ara fa un any que Chen Yansheng va agafar la presidència de l'Espanyol. Dotze mesos en què els elements positius de la gestió dels nous responsables de l'entitat superen àmpliament els negatius, especialment des del punt de vista econòmic. L'Espanyol ha passat de viure amb l'aigua al coll –amb deutes amb Hisenda, amb els treballadors i amb els jugadors– a tenir un sòlid pla de futur que sembla garantir la viabilitat del club, amb una reducció i renegociació del deute, amb tothom cobrant al dia i amb una important ampliació de capital. I, a més, fitxant i blindant els joves del planter per evitar les habituals fugides de talent per quatre rals i per poder reinvertir en cas que algun marxi.

L'Espanyol és ara una empresa més del grup Rastar, però l'equip de Chen Yansheng està actuant de manera absolutament professional, amb criteri, molt lluny de les excentricitats que tots hem vist en altres clubs de la lliga espanyola.

L'Espanyol, però, és un club de futbol i el que importa als seus seguidors són els resultats. I que la pilota entri o no, no ho pot assegurar ningú. El joc de l'Espanyol de Quique Sánchez, tot i haver tingut una bona ratxa de resultats, basada en la solvència defensiva, no acaba d'enganxar els aficionats i l'afluència a l'estadi no ha augmentat. Aquest és el gran repte del nou cos tècnic de l'Espanyol. Tothom ha de tenir clar que formar un equip que pugui arribar a jugar a Europa no es fa en quatre dies.