Amb la cançó de l'enfadós sobre on es jugarà la final de la copa sonant de fons, el Barça afronta aquesta tarda un partit decisiu, un altre, en la lliga. La casualitat ha fet que el rival sigui el mateix que es trobarà el dia 27 de maig, encara no se sap en quin escenari. És l'Alavés, però podria haver estat qualsevol altre i la transcendència del matx hauria estat la mateixa. Els blaugrana no es poden permetre el luxe de cap més relliscada, si no volen veure compromesa seriosament la seva candidatura al campionat de la regularitat. El gran mèrit de l'equip de Luis Enrique és haver arribat a mitjan febrer amb possibilitats de guanyar els tres títols que disputa. Té la feina feta en la copa, ha resolt amb solvència la fase de grups de la Champions per afrontar els vuitens de final, contra el PSG, i encara és a temps d'encalçar el Real Madrid en la lliga. Està viu en totes les competicions, certament, però li queda alguna assignatura pendent per afrontar el tram final de la temporada, el definitiu, amb garantia d'èxit. Ha d'encadenar una sèrie llarga de bons resultats a través del joc, més enllà de confiar-ho tot a l'efectivitat del trident i la genialitat de Messi. Una altra desconnexió com la del camp del Betis podria ser gairebé definitiva per perdre el tren de la lliga; i un altre mal partit com el de dimarts contra l'Atlético podria comprometre la continuïtat en la Champions, que es reprèn d'aquí a tres dies. Ja no hi ha treva.