S'han de donar algunes coses per sabudes i bàsiques. Primer, l'eliminació de la Champions no és encara un fet, però l'equip de Luis Enrique té tots els números per quedar eliminat a vuitens, un fracàs en tota regla. Segon, la copa del Rei és un títol menor sempre que no vagi acompanyat d'un altre de més lluent. Tercer, la defensa de la lliga i del manteniment del cicle guanyador de l'equip viu avui un capítol especialment rellevant amb la visita al Vicente Calderón contra un rival envalentit i que torna a fer por, no pel seu joc, sinó per la seva lluita, la seva velocitat i la pólvora que té en atac. Amb aquest panorama sobre la taula els jugadors són conscients que poden començar a veure com la temporada s'allarga com un malson si no són capaços d'endur-se els tres punts. Les renovacions de Luis Enrique i, sobretot, de Messi passaran a ser el pa de cada dia en els mitjans i es parlarà molt més del fracàs en la política esportiva que no pas dels èxits de la darrera dècada. Noms d'entrenadors de tota mena entraran en escena –ja hi estan entrant– i la inestabilitat regnarà mentre el Madrid, sense un esforç suprem, podrà assegurar el títol de lliga mentre prepara els quarts de final de la lliga de campions. Aquesta és la frontera que marca aquest partit, la de l'esperança d'una lliga que s'allargui, encara que sigui jugant d'una manera mediocre, o la d'una patacada que faci repensar el projecte a molt curt termini.