Sobre la possibilitat d'uns futurs Jocs Olímpics d'hivern als Pirineus, un esdeveniment que com a molt aviat arribaria el 2030, el consell municipal que ho ha estudiat té raó en algunes bases importants. D'entrada, Barcelona n'ha de ser l'epicentre. La seva marca és incomparable –tot va començar amb uns Jocs Olímpics, de fet– i el dia que s'hi posi de veritat serà difícil que cap altra ciutat pugui fer-li ombra. Una candidatura olímpica ha de ser una qüestió de país. Barcelona hi posa el nom i moltes infraestructures importants, però la gestió i l'esforç ha de ser compartit pel govern de la nació. La tercera pota, tan important com les altres dues, és la dels Pirineus, el principal beneficiat d'un esdeveniment com aquest. L'esforç inversor recauria principalment a millorar les comunicacions en cotxe i en tren entre Barcelona i la Cerdanya i la Vall d'Aran i en la millora de les pistes i instal·lacions esportives que caldrien per a un esdeveniment tan ambiciós com són uns Jocs Olímpics. Per acabar, com ha destacat el consell, s'han de tenir en compte que els nous criteris que ha marcat el COI per a les candidatures –sobretot fugir del gegantisme i de les inversions exagerades–pot propiciar un dossier molt més realista que fins i tot un govern com el d'Ada Colau podria aprovar. També cal afegir que ara, pel que pugui passar, Catalunya ja disposa d'un comitè olímpic propi.