Després de quatre dècades sota la ferma batuta de Bernie Ecclestone, la temporada 2017 de la F-1 serà la primera en unes altres mans, uns altres criteris. No es pot esperar que els nous aires dels nord-americans de Liberty Media tinguin un impacte immediat, però –i segurament no és casualitat– les primeres modificacions van en la línia d'afavorir la competitivitat i l'espectacle, els dos valors més cuidats als Estats Units, d'on són els nous propietaris dels drets comercials de la F-1.

Són americans i s'han buscat com a soci un anglès, Ross Brawn, hàbil i sagaç pel que fa als reglaments i els aspectes tècnics. Les primeres mesures, tant en l'apartat tècnic (rodes més amples, monoplaces més extrems i que permetin el lluïment dels millors pilots) i també en l'esportiu (comissaris menys primmirats amb els petits contactes durant les curses) són els arguments per a les promeses de més espectacle i igualtat.

No se sap si els canvis tècnics són de prou magnitud per capgirar la correlació de forces. En l'inici de era de la propulsió híbrida, Mercedes va descavalcar Red Bull. Ara, Ferrari sembla ben armada per posar en qüestió el monopoli de tres anys de l'equip alemany. Fa deu anys que un monoplaça de Maranello no és campió. Comencen a ser molts. Red Bull és el tercer equip. La resta, molt juntets, excepte McLaren (incomprensible) i Sauber, l'equip més petit.