En un dels clàssics més trepidants que es recorden, la figura de Leo Messi va tornar a aparèixer per confirmar allò que molts sabem i que d'altres li negaran sempre: que és el millor jugador de la història. A banda del golàs que va clavar en el minut 92 en un Bernabéu en ebullició, el seu partit d'ahir va ser dels que fan època. Marcelo el va deixar KO en la primera part amb un cop de colze indigne que, presumptament, ni l'àrbitre ni el jutge de línia no van veure, però el que va fer a partir de llavors l'argentí va ser antològic. L'1-1, de fet, el va fer encara amb la sang rajant-li del nas. Més enllà d'això i de l'arbitratge, que mereixeria no aquest espai sinó tota l'edició d'avui, el que ara no pot fer el Barça és desaprofitar la històrica gesta d'ahir. Aquesta lliga s'ha d'anar a buscar com si fos l'última de la història. Queden cinc partits, alguns de duríssims, però sense la Champions a l'horitzó, la pressió esportiva que ha de rebre el Madrid s'hauria de fer notar, tot i que les sospites que l'equip blanc –que depèn d'ell mateix– encara juga amb el comodí de l'àrbitre no es van esvair. A més, s'han de recordar les circumstàncies per les quals Neymar no va poder jugar ahir: tres partits per aplaudir l'àrbitre. Veurem què fa el comitè amb Sergio Ramos, que va fer el mateix i durant més estona. El duel també va servir per exhibir a tot el món la diferència, que molts no volen veure, que hi ha encara entre Messi i Cristiano.