Editorial

L'EDITORIAL

Una lliga, un balanç, un comiat

Si el Barça arriba a l'última jornada depenent del que faci el Madrid és per desfetes pròpies i injustificables

Luis Enrique s'acomiada avui del Camp Nou. El bagatge del tècnic asturià en el Barça, singularitzat pel triplet del curs 2014/15, bé es mereixeria l'acompanyament d'una lliga com a epíleg d'una etapa que es tancarà definitivament amb la final de copa, però això no és a les mans del Barça. Si l'equip supera l'Eibar, cal una ensopegada majúscula del Madrid a Màlaga.

No cal ser gaire sagaç per adonar-se que si el Barça arriba a l'última jornada depenent del que faci el Madrid és justament per tardes injustificables com les que van acabar amb derrotes a Riazor o a la mateixa Rosaleda. Avui és difícil fer actes de fe. De fe, se'n pot tenir en el Barça, tant capaç de remuntades heroiques en la Champions com d'ensopegar dos cops amb la mateixa pedra. Però brandar la professionalitat del Màlaga –fora de tot risc classificatori– com a argument suficient per doblegar el Madrid –que sap que amb un punt en fa prou per ser campió– és un plantejament legítim i positiu, però sobretot optimista.

Les febleses i virtuts del Barça no hauran estat diferents si la lliga es guanya o s'escapa. I les decisions que haurà de prendre el club tampoc haurien de canviar. Però el futbol té un gran component de resultadisme i mai serà jutjada com a molt bona una temporada que acaba amb una supercopa i –qui sap– una copa. Afegint-hi la lliga sí que ho seria. I la ratlla que separa les dues possibilitats és extremadament prima.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)