Ernesto Valverde serà el proper entrenador del Barça i només falta confirmar quin dia el club ho farà públic, probablement dilluns que ve. L’entrenador basc ha fet mèrits més que suficients per dirigir un gran club i ningú li discuteix els seus coneixements així com el seu estil de joc, que sempre ha prioritzat el futbol d’atac al defensiu. Això tenint en compte, és clar, les plantilles que ha tingut, perquè la qualitat dels jugadors sol marcar també com pot jugar un equip. Valverde, a més, va jugar a les ordres de Cruyff, el nom al qual apel·len els puristes del joc de possessió, i també coneix sobradament l’entorn del club i de la lliga espanyola, així com tot el que comporta, més enllà del dia a dia, ser entrenador un gegant com el FC Barcelona.

Teòricament, doncs, el basc és una elecció lògica. L’única incògnita i, aquí és on l’aposta comporta cert risc, és com el rebran els jugadors i quina relació hi tindrà ell a l’hora de voler aplicar les seves pròpies idees al terreny de joc. Ni Valverde ni els seus ajudants han tractat mai amb grans estrelles mundials. Tots tenen el seu ego i al Camp Nou la incidència de Messi sobre l’equip –tot i que parla poc– és manifesta. A diferència de Tata Martino, Valverde ha tingut moltes setmanes per fer-se a la idea que el salt al Camp Nou no serà com qualsevol altre. Entrenar i fer jugar bé l’equip són tasques molt rellevants, però no les úniques. Això és el Barça.