Un punt. O un error del Getafe. Per fi sembla una equació senzilla de resoldre per al Girona, que aquest vespre es pot convertir en equip de primera.

Fa falta un empat, un resultat que també li convé al rival d’avui, el Saragossa. No és cap alta traïció a cap principi ètic sostenir que quan a dos equips els convé un resultat el més normal és que es produeixi. És simptomàtic que algunes cases d’apostes hagin retirat aquest partit de la seva oferta.

Fa setmanes que el Girona tenia un avantatge amplíssim respecte al tercer classificat, que va arribar a ser de 12 punts i que s’ha anat reduint fins al punt de posar un punt lògic d’ansietat en l’estat d’ànim d’una plantilla que pairia molt malament perdre l’ascens directe. En bona lògica, aquesta tarda a Montilivi és difícil que cap dels contendents s’arrisquin a voler donar un cop definitiu si això implica descobrir la guàrdia i poder encaixar un mastegot dels que fan trontollar.

Aquesta dinàmica d’espera d’un èxit que fa setmanes que es toca però no s’acaba d’atrapar, i que s’ha escapat per poc en tres de les quatre temporades anteriors, dificulta fer un judici equànime de la trajectòria recent del club. Segur que hi ajudarà recordar que el Girona no ha estat mai a primera en 87 anys d’història, que cap equip de la demarcació ho ha aconseguit i que a tot Catalunya només n’hi ha hagut set.