El Real Madrid ha fet una gran temporada que ha culminat amb el triomf en la Champions que li ha permès certificar el seu primer doblet des del 1958, en l’època d’Alfredo Di Stefano. El conjunt de Zidane és, a més, el primer que revalida la lliga de campions des que l’antiga copa d’Europa va agafar aquesta denominació, i l’ha guanyat tres cops en els quatre últims anys. Abans, els blancs també havien guanyat la lliga, la primera en sis anys. Un bagatge de títols que ha desfermat l’eufòria a la capital espanyola, des d’on han començat a comparar l’equip de Zidane amb el Barça de Pep Guardiola. Una comparació, a hores d’ara, absolutament fora de lloc. El Barça de Guardiola va guanyar catorze títols en quatre temporades i en el seu primer any es va imposar en les sis competicions que va disputar –amb triplet Champions, lliga i copa inclòs, òbviament–. Però és que, a més, ho va fer oferint un futbol únic, mai vist, que va ser tota una revolució i que va acaparar elogis d’arreu del món. Títols, però també un futbol immortal.

El Real Madrid és ara el millor equip. Les carències del Barça hi han ajudat, però no és hora encara de fer comparacions ni balanços. Ni de títols ni de joc. Guardiola, Txiki, Koeman i Jordi Cruyff ho van deixar clar dilluns al Montanyà i ahir va ser Piqué qui va reblar el clau: “El dia que el Barça faci una rua per celebrar una copa del Rei, llavors sí que el Madrid viurà un cicle important.”