Pep Guardiola llegirà demà el manifest de les entitats sobiranistes i la societat civil en favor del referèndum de l’1 d’octubre. Els seus valors democràtics –perquè es tracta d’això– no deuen ser ni més ni menys que els d’altres esportistes catalans amb projecció pública. La diferència és que Guardiola els posa de manera explícita al servei d’una causa.

Intel·lectualment no hi ha cap raó per justificar que la majoria d’esportistes d’elit romanguin al marge de la reivindicació –si és que la comparteixen– d’un referèndum com a eina per encaminar el futur nacional de Catalunya. Si hi ha escriptors, empresaris, metges, periodistes, juristes, economistes i professionals amb lideratge en qualsevol sector que surten del confort de la indefinició i prenen partit públicament, no hi ha cap motiu perquè els esportistes no ho facin.

Afortunadament, hi ha moltíssims catalans que són autoritats mundials en la seva activitat, que són indiscutibles, que es poden permetre opinar sense posar en risc la seva feina. També en l’àmbit de l’esport, i tots sabem com es diuen. Però fa tot l’efecte que, amagats rere una –sovint poc justificada– por a perdre contractes o patrocinis, pugnen per esquivar la qüestió. Fer surf sobre l’onada del dret a l’autodeterminació pot ser una posició personal però, en tot cas, no és propi de qui aspira a exercir algun tipus de lideratge ni de la valentia que exigeix l’any 2017.