Editorial

L’EDITORIAL

El Tour, una prova per sobre del bé i el mal

Imatges com la de Froome pujant el mont Ventor sense bicicleta fan encara més gran la llegenda d’una cursa inimitable

Aquest és un titular potser excessiu, però s’ha d’admetre que el Tour va sobreviure a un drama de dimensions èpiques, el dopatge sistemàtic que va liderar Lance Armstrong i que va convertir la prova en una mentida durant molts anys. Si ni tan sols això va poder afeblir l’impacte de la prova, és que parlem probablement d’un esdeveniment indestructible. En el ciclisme sempre es diu que el Tour juga una lliga diferent. Durant mesos i mesos els ciclistes s’esforcen a disputar curses de totes les mides i formats possibles, però és en el Tour quan qualsevol pot conquerir la fama en només un dia.

Imatges com la del 2016 de Froome pujant el mont Ventor sense bicicleta i corrent com un atleta de curses de muntanya fan encara més gran la llegenda del Tour. En l’imaginari de l’aficionat s’ha instal·lat la idea que el ciclista britànic i el seu equip són imbatibles. Aquest és el principal interès del Tour d’aquest any. Veure si algú serà capaç de plantar-li cara. Sigui qui sigui. El recorregut probablement no és el millor per als amants de les grans etapes de muntanya, però certament, com diuen els protagonistes, aquesta vegada hi ha més candidats que mai a fer-se un lloc en el podi. Però el Tour no és només la lluita esportiva per ser el millor, sinó també tot allò que l’envolta, des dels aficionats amuntegats en els grans ports fins als pobles engalanats. Els organitzadors han sabut reinventar-se cada vegada.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)