La roda de premsa que Albert Soler i Robert Fernández van fer ahir per valorar el tancament del mercat de fitxatges va ser tot un exercici d’autocomplaença marcat per la total absència de cap mena d’autocrítica. Segons Soler, estan satisfets de la feina que han fet en aquest mercat de fitxatges i cal esperar al final de la temporada, a veure què és capaç de fer l’equip, per fer les valoracions.

En circumstàncies normals, es podria comprar la part del discurs sobre les valoracions a final de la temporada. Però encara que el Barça acabi guanyant algun gran títol, aquest èxit no hauria d’amagar que els serveis tècnics del club, els executius, la directiva i el president no s’han cobert precisament de glòria. El Barça té una plantilla, sense Neymar, inferior a la de l’any passat, però com que encara hi és Messi, tot és possible. Però no per això ens hem de privar de recordar que es volia Verratti i Bellerín i que han acabat venint Paulinho i Semedo, que la marxa de Neymar els va agafar amb el pas canviat i no han estat capaços de reconduir la situació. Fer-se la víctima tenint 222 milions a la butxaca no queda bé, tot i que s’ha de reconèixer que no tots els clubs estan en les mateixes condicions. Però quan era el Barça qui tenia la paella pel mànec llavors això no tenia importància. I és tan evident que el Barça no s’havia de gastar 270 milions per fitxar dos jugadors que no feia falta ni tan sols esmentar-ho.