Una de les grans discussions a principi de temporada era si el Barça s’havia mogut bé en el mercat d’estiu per substituir, d’entrada, el brasiler Neymar i per reforçar sobretot la segona línia, que havia fet aigües la temporada passada. Calien gairebé fitxatges en totes les línies i finalment només en van arribar quatre després de les negociacions fallides per portar Coutinho (Liverpool), l’home cridat a fer oblidar Neymar, sobretot pel seu talent ofensiu. El mèrit de l’equip i del cos tècnic ha estat sobreviure aquests mesos no només a l’adeu de Neymar i a la baixa forma de Suárez, sinó al disgust monumental que va suposar la lesió de Dembélé, el fitxatge més car de la història del club, el jugador destinat a desequilibrar en atac. La seva baixa havia de donar més protagonisme a Deulofeu, que ha tingut un rendiment irregular, però que ha estat decisiu en algunes fases del joc d’alguns partits. Ara bé, qui realment ha respost per sobre de les expectatives ha estat Paulinho, un jugador discutit des del primer dia no només pel que va costar, sinó perquè se’l va fitxar de la lliga xinesa, menys competitiva que totes les grans d’Europa i en la qual va jugar les últimes temporades. Paulinho ha ofert allò que se li suposava, i en grans dosis: gols, lluita al mig del camp i una certa capacitat de lideratge. Lògicament, no és un virtuós amb la pilota als peus, però s’ha entès bé amb Messi des del primer dia, un factor clau.