Per al Barça és dur d’assimilar que el seu equip de bàsquet hagi tancat igual de malament les dues primeres temporades de l’Eurolliga de nou i potent format. No hi pot haver un tercer fracàs. L’Eurolliga 2017/18 es va acabar formalment ahir. Des d’avui, cal pensar en la següent.

L’arribada de Pesic –sigui o no el tècnic de la temporada que ve– ha estat un primer pas per recuperar hàbits competitius, prioritats en el joc, victòries i autoestima. El salt endavant de jugadors com Ante Tomic, Víctor Claver, Edwin Jackson... il·lustra la reconstitució d’un equip que, malgrat tot, ha empitjorat els registres en la competició europea.

Després de guanyar la copa, el Barça ha prioritzat l’ACB, i bé està, perquè l’equip manté intactes les possibilitats de guanyar-la. Li caldrà polir-se, recuperar lesionats i encertar-la amb el substitut de Seraphin, perquè l’horitzó d’una final contra el Madrid amb Tomic com a únic home gran no fa goig. Pesic sap que té nou jornades per mirar de recuperar el segon lloc de la fase regular i preparar-se per a un play-off que arrenca el 27 de maig. Set setmanes en les quals el Madrid i el Baskonia estaran distrets amb l’Eurolliga (de tres a set partits més). Guanyar l’ACB no hauria de fer canviar les decisions, però sí l’estat d’ànim, com ho va fer la copa. I tot compta.