És molt poc habitual que el resultat d’un Barça-Madrid tingui tan poc impacte en tots dos equips. El Barça és campió de lliga i de copa i el Madrid, que fa mesos que va perdre bous i esquelles en les competicions espanyoles, s’aferra a la final de Champions contra el Liverpool per presumir de temporada.

El Barça no hauria de caure ni mig segon en les maniobres de distracció de Zidane i el seu passadís, que, d’anecdòtic que és, fa riure que sigui tan present els dies previs al matx. Un passadís és un reconeixement molt menor al costat d’una victòria contra el Madrid. Un clàssic mai no va de broma i si és de lliga, encara menys. Prou que ho admet el tècnic blanc quan sosté que costa més guanyar la lliga que la Champions.

La lliga està decidida, però al Camp Nou hi ha reptes pendents, no de la categoria d’un títol però sí prou consistents per motivar l’equip. El més gran, mantenir la possibilitat d’acabar la lliga sense perdre cap partit. Associat a la victòria apareix la possibilitat de refermar la jerarquia blaugrana en les competicions domèstiques, col·laborar amb Messi a la consecució de la Bota d’Or i retre el penúltim homenatge a Andrés Iniesta. No ens n’adonarem que ja no vestirà de blaugrana i un talent com el seu costarà de tornar a trobar.