De valor relatiu, sense transcendència en la taula, de ressaca, descafeïnat... Res de res. Un Barça-Madrid no anirà mai de broma. El d’ahir va tenir algunes fases de partit de carrer, per les picabaralles i la brutícia d’algunes accions, una de les quals va acabar amb Sergi Roberto expulsat per haver mossegat l’ham de Marcelo. En canvi, Bale va acabar el partit i va marcar el 2-2 tot i una puntada de peu per darrere escandalosa a Umtiti. S’ha de confiar que el VAR aportarà elements per ser més just en la valoració d’aquestes accions.

Per al Barça, mantenir la imbatibilitat jugant tota la segona meitat amb un home menys és premi més que suficient, i de mèrit. Per al Madrid, l’única missió que li quedava en la lliga era frustrar l’objectiu del Barça d’acabar-la sense perdre cap partit. Per ells, no serà. A més, no n’aprenen. Sergio Ramos –que tampoc hauria d’haver acabat el partit– es va enganxar amb Suárez i aquest episodi va ser la guspira que va encendre Messi, que va fer patir el Madrid.

Que el partit s’havia convertit en una qüestió d’orgull ho referma el retorn espontani dels jugadors a la gespa, amb el partit acabat i la grada mig buida, per exterioritzar el valor de la imbatibilitat i poder marxar pel mig d’un passadís que el Madrid no havia volgut fer.