El president del comitè de competició de la Federació Espanyola de Futbol, madridista confés i amb fòbia anticatalana indissimulada, s’ha d’explicar molt i molt bé sobre la sanció de quatre partits a Sergi Roberto. No pot al·legar que el seu criteri ha variat al llarg de la temporada perquè entre l’expulsió de Damián (Getafe, un partit) i Sergi Roberto (quatre partits) hi ha sis dies de diferència. Amb redacció arbitral idèntica (i del mateix col·legiat) Francisco Rubio està transitant pel que en àmbit judicial seria una prevaricació. L’apel·lació està servida i, de la mateixa manera que hauria de prosperar, hauria d’implicar la dimissió de Rubio.

D’explicació només n’hi pot haver una, però és inconfessable: Rubio ha dictat una sanció amb motivació política i finalitat de revenja. Passat l’1 d’octubre el Barça va demanar-ne la dimissió. Rubio havia publicat algunes piulades indignes d’algú amb pretesa neutralitat. “Com a mínim alguns ja saben què és un col·legi. Ara falta que sàpiguen què és el xampú, la democràcia i el respecte a la llei”, va escriure referint-se als votants de l’1-O. I, adjuntant imatges d’un vàter, d’una planta de reciclatge de paper, d’una calculadora trencada i d’una suma errònia, reblava: “Urnes, escrutini i resultats del referèndum il·legal a Catalunya.” Tot, molt imparcial.