Opinió

‘Sacrificar’ la joventut

El màster de Pablo Casado és una petita obra d’enginyeria executada per corruptors i corruptes que es passegen per la Universitat Juan Carlos I –que fa honor al seu nom– amb un sol objectiu: triomfar sense fotre ni brot. El president del PP, que treia excel·lents a dojo sense presentar-se a classe i que té un gos tan afamat que se li ha menjat tots els treballs, és l’arribista fet persona. Si vols arribar a dalt de tot, fins i tot de la política, almenys deixa-t’hi l’ànima. Que aquells que ho observem, compartint o no la ideologia, admirem l’esforç ja sigui en el món laboral, l’acadèmic o el polític. Però quan no has destacat no en un o dos, sinó en cap dels tres àmbits, el nostre menyspreu cau pel seu propi pes, més enllà dels delictes que segurament s’han comès en el procés.

He pensat en el màster de Casado just ara que un munt d’esportistes espanyols i catalans amateurs gairebé per definició disputen els campionats d’Europa de natació, atletisme i d’altres esports considerats minoritaris després d’haver arribat a estar entre els millors de les seves especialitats a l’Estat. El full de ruta de la majoria per arribar a dalt de tot faria avergonyir no només Casado –més espanyol que ningú–, sinó també el seu bessó Albert Rivera, al qual tampoc se li coneix cap mèrit específic més enllà que guanyava debats a la universitat.

Si a Casado, Rivera i els de la seva casta els comparéssim, per exemple, amb Jessica Vall o Adel Mechaal, per citar només dos esportistes ben diferents, la conclusió lògica d’un gestor de la cosa pública hauria de ser que els primers fan nosa i haurien de ser enviats en calent a qualsevol país amb dirigents que comparteixin les seves idees, i els segons haurien de rebre un augment de sou immediat.

Vall no només té un màster en natació internacional que inclou un grapat de medalles ben tangibles. Són triomfs personals que l’han obligat sempre a fer uns horaris draconians d’entrenaments mentre estudiava biomedicina o compaginava la seva passió per la natació amb horaris laborals o problemes personals d’índole ben diversa, igual que Casado, és clar. El president del PP plora quan escolta l’himne espanyol, però en realitat és ell i tot allò que representa qui enfonsa en la misèria el seu país –ja s’ho faran, perquè no és el meu–. Els atletes, mentrestant, ho compaginen absolutament tot en els millors anys de la seva vida i no ho fan per jugar al Bernabéu o al Camp Nou, sinó per rebaixar centèsima a centèsima les marques d’uns esports que el nacionalisme espanyol treu a passejar un o dos cops a l’any, i no pas per reivindicar més suport als seus protagonistes, sinó per vigilar que, en el moment de la veritat, la bandera espanyola sigui exhibida amb orgull a l’estadi o a la piscina que toqui.

Si hagués estat per Dupont i Dupont (Casado i Rivera), Mechaal potser no hauria participat mai en cap campionat d’Europa. “No hi ha papers per a tothom”, diu el president del PP parlant dels africans que arriben a l’Estat espanyol. El palamosí, nascut al Marroc, es va guanyar una nacionalització exprés al Consell de Ministres després d’uns anys d’esforç acadèmic, laboral i sobretot atlètic que es va traduir en victòries constants en pràcticament tots els campionats en què va competir a Catalunya i Espanya a partir dels 18 anys. El màster que se li va concedir, un passaport i un DNI, també el va firmar el rei espanyol, com el de Casado, però almenys l’atleta català sí que havia fet els deures i s’havia presentat a les convocatòries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.