Svetislav Pesic ja té els catorze homes que l’han d’ajudar a superar una època en l’equip de bàsquet del Barça que, malgrat la copa guanyada el febrer passat, és tenebrosa. Com ja era sabut, el club no ha posat sobre la taula un pressupost prou alt per poder anar al mercat a buscar l’elit més contrastada i situar-se a l’altura dels clubs que tallen el bacallà a Europa: CSKA, Fenerbahçe i Madrid. Però sent aquesta la realitat, l’aspiració de tornar al top 8 de l’Eurolliga i a les finals ACB hauria de ser un objectiu realista d’una vegada.

Pesic, per raó de la seva edat, és un tècnic amb més passat que futur, però això no és incompatible amb un present brillant. Responsable i dotat d’un nas molt fi, pocs com ell saben aplicar les seves habilitats a l’obtenció de resultats i a l’estímul i millora dels jugadors.

Hi ha fitxatges de primeríssim nivell, però, en general, són jugadors amb més expectatives que nom. De moment, amb la plantilla aparentment tancada –a menys que hi hagi alguna sorpresa amb Navarro– s’intueix més equilibri que en estius anteriors, tant pel que fa al talent, al físic, al potencial exterior/interior, als perfils de jugadors en una mateixa posició, a la durada dels contractes i als rols. La clau de volta de l’èxit, com sempre amb Pesic, serà el respecte a les normes defensives.