D’Iniesta a Navarro

El Barça de bàsquet 2018/2019 encara no s’ha començat a entrenar i ja ha d’afrontar la seva primera crisi de cavall. Preparem-nos. Teòricament aquest estiu els deures s’han fet amb més seny. La plantilla ja està tancada. No té nivell encara, segons el meu parer, per disputar l’Eurolliga en condicions, però aquest no és el problema principal ara mateix. El club no vol que Juan Carlos Navarro tingui dorsal aquesta temporada. El mateix jugador s’ha encarregat de filtrar-ho als seus millors amics dels mitjans com a mesura de pressió perquè l’entorn del Palau teòricament es revolti i exigeixi que Navarro continuï en l’equip. Vol que els responsables del club s’arronsin davant la situació i que canviïn d’opinió.

Però Navarro calcula molt malament la seva força. El que ha de fer, o el que li han de fer veure els seus amics o els que formen part del seu entorn més proper, és que una retirada a temps o marxar del Barça també pot esdevenir una victòria, sovint la més gran victòria. Que miri Puyol, Xavi i Iniesta, que seran figures admirades per l’afició blaugrana eternament també per decisions com aquesta. És evident que el jugador té un contracte i que està legalment en el seu dret de fer-lo complir, però hauria d’obrir els ulls, perquè Pesic i companyia li estan fent ara el favor de la seva vida. Una llegenda com Navarro no hauria d’arrossegar-se mai, i dic mai, per la pista; ni tampoc quedar-se en un equip en què el seu protagonisme sigui absolutament irrellevant.

Navarro entén, contra l’opinió dels que l’hem vist jugar a l’Eurolliga 2017/18 i també dels responsables del club, que encara ha de ser jugador important la propera temporada. El Barça no renega del contracte indefinit que li va signar –coses de Josep Bartomeu–, però preferiria posar-lo en un despatx o en un càrrec tècnic en el qual, i perdó per l’expressió, no fes nosa. Això inclou una rebaixa del salari. Més maldecaps.

Si Navarro vol jugar a bàsquet perquè és la seva passió i vol guanyar diners (legítim), l’única solució sensata és que ho faci, com Xavi i Iniesta, durant un temps en una altra lliga. I la primera que em ve al cap és la xinesa, on probablement el pagaran millor, i sinó que ho pregunti a Luis Scola, també de 38 anys, o a Ioannis Bourousis, de 34. El seu agent ha fet alguna gestió en aquest sentit? Si no ho ha fet, malament.

Tot i que Navarro estigués en un altre país, com Iniesta que està al Japó, continuarà essent indiscutiblement el jugador més important de la història de la secció, no només pels seus rècords personals, sinó pel seu estil, el seu carisma els títols i la seva forma d’entendre el bàsquet. Per molt lluny que estigui sempre serà història viva del Palau i el dia que toqui fer-li un homenatge, sigui aquesta temporada o d’aquí a deu anys, el Palau viurà segurament una jornada memorable.

Navarro és tan patrimoni del Barça com la Moreneta de Catalunya, però això no li dona dret a exigir que l’entrenador o qui sigui el faci jugar X minuts cada partit. Tampoc li convé una campanya mediàtica a favor seu i contra el Barça perquè embrutarà la seva imatge innecessàriament. Perquè no ens oblidem que això és el Barça i, si bé he parlat de Puyol, Xavi i Iniesta, també n’hi ha molts d’altres –també en la secció de bàsquet– que van marxar del club per la porta del darrere. Navarro té diverses opcions i, pel seu bé, cap hauria d’incloure continuar en el primer equip del Barça, ja sigui amb dorsal o sense. S’avorrirà com un lluç.