Semblava que a Javier Tebas (LFP) les institucions del futbol espanyol (federació espanyola, Consell Superior d’Esports) i també el sindicat de jugadors li cobrarien caríssim que els encalcés el partit Girona-Barça a Miami per la via dels fets consumats, però els últims esdeveniments i declaracions fan pensar que el pitjor dels escenaris per a la credibilitat de tots –que la LFP hagi de fer marxa enrere i es jugui a Montilivi– no es pot descartar. Tebas va arribar a un acord tard amb els socis americans, massa tard per implantar-lo aquesta temporada. Però, entre els milions en joc i la testosterona del personatge, ha provat de fer entrar el clau per la cabota i la resta d’actors s’han rebotat i el volen agenollat. És ben legítim aprofitar una conjuntura per treure’n el màxim, però no ho és posar un acord milionari en risc. Encara hi ha partida, però les intencions de Luis Rubiales (RFEF) d’involucrar-hi la FIFA i la UEFA sonen a maniobres dilatòries perquè el temps jugui a favor seu.

Tampoc s’hi val a apel·lar a tractes de favor cap a uns equips quan ningú es va queixar que el Sevilla cobrés un munt de diners per callar i jugar la supercopa a Tànger. No s’hi val a especular amb el temps perquè un partit que s’ha de jugar a milers de quilòmetres no s’improvisa en quinze dies. I si creuen que el ridícul el farà només Tebas, estan molt equivocats.