Editorial

L’EDITORIAL

Àlex Granell trenca la dicotomia

L’elecció d’Àlex Granell com a millor jugador català de la temporada 2017/18 és una alenada d’aire fresc. És probable que el migcampista del Girona no sigui convocat per Luis Enrique a la selecció espanyola –a diferència d’altres finalistes com ara Busquets–, però la seva nominació trenca una dicotomia que semblava insalvable, perquè la immensa majoria de jugadors guardonats eren del Barça o de l’Espanyol, o bé s’havien format en un dels dos clubs.

Granell, que ja té 30 anys, es va formar al Girona –que fins i tot en va arribar a prescindir– i ha tastat totes les categories, des de primera catalana fins a primera divisió, amb diversos clubs. Dotat d’una cama esquerra finíssima, és un exemple il·lustratiu que per ser jugador de primera divisió encara queda algun camí alternatiu als de les piràmides de formació dels grans clubs de sempre. Granell és una excepció, una escassa però saludable excepció, i la seva elecció com a millor jugador 2017/18 s’ha d’entendre també com una manera de fer visible aquesta via diferent per arribar a l’elit.

En aquest sentit, que la seva victòria hagi arribat tant a criteri del jurat (40% dels vots) com dels clubs i els federats (29,8%) reforça encara més un premi amb un alt valor simbòlic.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)