Veient la coça al seient de la banqueta d’Anoeta, dedueixo que no passes per un bon moment. No ha de ser fàcil arrencar aquesta temporada, ni tu ni cap de nosaltres et vèiem jugant amb el Girona a hores d’ara, però pel que sigui, hi ets. Darrerament, t’entregues, pressiones i estires l’equip, però les coses no van com voldries: les fintes amb el cos no surten, les jugades transitant per la línia acaben amb la pilota a fora, els xuts moren a les mans dels porters i les passades no troben els teus moviments a l’espai; coses de l’ofici, benvolgut Cristian.

Aviat, i sense saber per què, això canviarà; passades de Borja, de Granell i prolongacions de Stuani arribaran als teus peus, i tu, benvolgut Cristian, amb la gambada ferma et plantaràs davant del porter, marcaràs, ho celebraràs i correspondràs als crits de la grada amb un aplaudiment discret, llavors nosaltres ho haurem de gaudir, perquè l’any vinent, amb sort, vindràs una vegada a Montilivi, però abans, en un dels darrers partits, t’ovacionarem i ho farem sense saber, ni tu ni nosaltres, que allò és un comiat, marxaràs i només espero que ho facis, benvolgut Cristian, amb una mil·lèsima part de l’agraïment cap a nosaltres del que Montilivi t’haurà de rendir per sempre més. Atentament.