Eusebio, un home de matisos

Que aixequi la mà qui no va dubtar de la capacitat d’Eusebio a l’hora de manar el vestidor? No gaires, jo tampoc, la teniu abaixada, i avui hem de reconèixer que ha aconseguit la implicació i el compromís de tots. La seva imatge pública està condicionada per la seva bonhomia, qualitat que sovint es confon amb feblesa; tots dubtàvem del seu caràcter i no ens vam fixar en les seves qualitats tàctiques i metodològiques. La seva manera de ser l’ha perjudicat en tot, però sobretot en el reconeixement; qui recorda que ell va provocar la falta d’Invernizzi que va xutar Koeman a Wembley? Pocs.

La testosterona mana, i per ser entrenador calen crits i exabruptes; sort dels resultats, antídot perfecte contra les passions testiculars. La permeabilitat per adaptar-se al que hi ha li serveix per tenir-nos a dalt, i els seus “matisos” han fet del Girona un equip que mostra algunes de les característiques que el definien com a jugador: el bon toc i la capacitat associativa. Però tot és ondulant i quan els resultats desapareguin apel·larem de nou als “collons”, i en aquell moment hauríem de recordar que a futbol no s’hi juga amb l’entrecuix sinó que s’hi juga sobretot amb el cap, i això Eusebio és dels que més clar ho tenen.