Tot fa pensar que el Reus és a punt d’encarrilar el seu futur immediat quan l’amenaça de la desvinculació unilateral dels jugadors –que hauria implicat la retirada de l’equip– semblava més que consistent. Tard –Javier Tebas ja estava nerviós– però dins del termini de l’ultimàtum, Joan Oliver ha trobat els diners per posar al dia els jugadors. Bé, més que trobar-los, el futur comprador de les accions li hauria avançat uns diners que, d’altra manera, no es troben d’un dia per l’altre.

Perquè la venda del club és el que sura per damunt del moviment d’ahir, i és l’única manera de reflotar la situació esportiva i econòmica de la societat. Pagar els endarreriments atura l’amenaça de desaparició a curtíssim termini, però per mantenir-se a l’LFP el Reus ha de disposar de líquid per activar les llicències dels jugadors que té amb contracte però sense poder jugar i també per reforçar-se en la finestra de mercat del gener. Vist des d’aquesta perspectiva, encara s’és a temps de tot.

El pagament de nòmines d’ahir contrasta amb l’ambient fúnebre de la compareixença dels jugadors dissabte. O bé no sabien res –i costa de creure perquè una venda ni s’improvisa ni s’encarrila en 24 hores– o si tenien alguna informació no li van donar crèdit, a diferència del tècnic, Xavi Bartolo.