Avui, dia de Nadal, a nou llars catalanes empassaran saliva per l’absència d’un familiar empresonat preventivament durant un any o més per haver defensat la llibertat de manifestació i d’expressió, per haver complert un programa electoral, per haver atès un mandat popular. Per haver-nos fet a tots –també a aquells que volen que es facin vells a la presó– més dignes com a poble donant-nos l’oportunitat que l’Estat opressor i repressor ens nega i pagant-ne un preu altíssim a nivell personal.

Raül Romeva és el conseller més malalt d’esport dels que formaven el govern que ara és a la presó o a l’exili. Qui millor que ell per obrir la portada de l’edició d’avui. Perquè ens expliqui el seu pensament, com ha viscut aquest any entre Estremera i Lledoners i també com la seva formació esportiva l’està acompanyant i ajudant en el tràngol més immerescut.

Les vivències de Romeva, com les de Rull, Turull, Forn, Forcadell, Bassa, Junqueras, Cuixart i Sànchez, són molt personals, però probablement hi ha reflexions que la resta d’empresonats poden compartir amb facilitat. Són respostes corprenedores que tant de bo també servissin per remoure alguna consciència (si n’hi queda) en l’espanyolisme més fanatitzat. Bones festes.