Ahir es va demanar a Éric Abidal per què no havien mirat al Barça B en lloc de fitxar Jeison Murillo. No és el primer cop que sorgeix la qüestió a propòsit de l’arribada del central colombià. El debat sobre la utilitat de la Masia és sempre pertinent i ressona amb un volum inversament proporcional a la quantitat de joves promocionats al primer equip. Però aprofitar una emergència per utilitzar-la com a arma té un component demagògic.

La Masia ha de ser una eina estructuralment útil per al Barça. Si no, quin sentit té mantenir-la, més enllà d’una imatge amable? Es pot qüestionar si l’equip directiu hi creu prou, poc o gens, o si l’entrenador del primer equip –pressionat per l’exigència de resultats immediats– hi hauria de tenir menys vot. Però que la coincidència en temps i posició de les lesions serveixi per invocar Chumi –per personalitzar– és no enfocar bé la qüestió. El jugador (com molts del Barça B) té condicions però no està preparat per a l’alta competició. I per què no n’està? Aquest és l’autèntic debat que cal plantejar; no si el club l’hauria de preferir avui a Murillo. Perquè utilitzar els joves en l’emergència podria sortir bé, però si no fos així hi hauria molts damnificats: els resultats del Barça, Valverde, el mateix jugador jove i, en general, les expectatives del planter.