A la merda el 2018. L’he tirat pel forat del vàter com si fos un exemplar de la constitució espanyola qualsevol. He hagut de brindar per l’any nou amb suc de pinya i copa de plàstic. Així de malament estan les coses, i si milloren serà com un dels miracles dels evangelis. L’any es resumeix amb els Márquez de Cervera –ja són com l’alta noblesa medieval– rentant-se les mans com Ponç Pilat davant la massa. Els nostres legítims representants polítics són a la presó, però no alcem la veu no fos cas que l’amo s’enfadés i posés mala cara.

A la merda el 2018. Ens hem fet tots un fart de riure amb el Real Madrid, amb l’adeu Cristiano, amb el xou de Lopetegui, amb les seves crisis i les golejades que han rebut. Però al mateix temps Florentino Pérez s’ha fet un fart de riure amb nosaltres. La tercera Champions seguida, també l’Eurolliga de bàsquet al cabàs i el control absolut dels mecanismes de rescat d’autopistes, trens i el que faci falta. Mani qui mani. Fa el que vol, quan vol i com vol.

A la merda el 2018. I a la merda el mundial de futbol. Messi no el guanyarà perquè al seu costat s’ha trobat la pitjor generació de futbolistes argentins de la història. Només cal veure jugar River i Boca. I una temporada més el Barça, amb ell al camp, es queda sense copa d’Europa per una planificació nefasta de les rotacions, fet que va desembocar en la caiguda de Roma. I a la merda la selecció de França, que juga a futbol com Napoleó feia la guerra. Amb batallons. Mals temps per als romàntics. I Catalunya jugarà algun cop el mundial? Ho tenim clar...

A la merda el 2018. Grans espectacles que abans ens alegraven matins, tardes, nits i matinades, ja sigui el Tour, la Fórmula 1, Roland Garros o l’NBA, han esdevingut competicions tan rutinàries i amb guions tan predictibles que sovint més val que ens dediquem a qualsevol altra cosa. I un dia que ho vaig fer i vaig anar a passejar a la muntanya, hi havia tanta gent que vaig dir precisament això: a la merda tot.

A la merda el 2018. Manuel Valls i Santiago Abascal, les dues cares de la mateixa moneda. Racistes, populistes i sense escrúpols. Reben diners dels que estan a dalt i treballen amb el beneplàcit de mitjans que els enalteixen fins que, és clar, s’han acabat donant la mà ara a Andalusia i demà a Catalunya. Diria allò de no passaran, però resulta que per a la fiscalia espanyola és odi, rebel·lió, incitació a la violència i cop d’estat.

A la merda el 2018. Els malparits masclistes han crescut pertot arreu: a l’esport, a casa, a la feina, als carrers, a la política i a la policia. Els corruptes intocables han observat des de la seva torre d’ivori com aquesta s’alça cada dia i ja tenen ben calculat quan serà el moment en què els que estem al seu peu estarem al seu pou.

A la merda el 2018. Notícies falses, periodistes acomiadats, opi i odi a la xarxa, mercaders de mentides, la farsa dels titulars, l’espectacle de la sang, l’odi constant i la merda, com sempre, surant.

A la merda el 2018. A la merda Trump, Bolsonaro, Felip VI, Le Pen, Erdogan, Kurz, Putin, Bin Salman, Salvini, Aznar i Orban. Podem fer un All-Star de miserables tan potent que si algun dia tenim la nostra república en marxa estarem envoltats de tants sicaris i malvats mandants que també direm, doncs, a la merda tot. Feliç any nou.