Opinió

Kurucs i Pesic, incompatibles?

De l’entrevista que va fer Xavi Ballesteros a Stevislav Pesic el 4 de gener passat em vaig quedar amb una frase enviada directament a la jugular de l’entorn del bàsquet blaugrana, que ara ha tret la bandera de Rodions Kurucs (20 anys, 2m06) per confirmar, segons ells, que el Barça de bàsquet no té un model definit. L’eclosió del jugador a l’NBA –en l’últim partit va clavar 24 punts als Celtics– ha arribat en el millor moment per als que consideren que l’aposta pels joves al Palau és zero. De fet, la mateixa crítica es fa als responsables del futbol, que fitxen centrals de fora quan en tenen per triar i remenar en el Barça B. Una altra cosa és saber i analitzar quin és el seu nivell real.

Tornant a l’afer Kurucs que ara tan preocupa s’ha de dir que el letó i el seu representant –Pesic ho va dir clarament– tenien més ganes de fer el salt a l’NBA que de tenir paciència en un equip de l’Eurolliga. L’aler sembla, de moment, que no es va equivocar. Cobra més d’un milió i mig de dòlars i en la seva primera temporada s’han alineat els astres en forma de lesions en la seva mateixa posició als Nets –DeMarr Carroll, Joe Harris i Hollis-Jefferson– un fet que li permet jugar més minuts dels que ell mateix s’hauria imaginat. Després, això s’ha d’aprofitar i a fe de déu que ho ha fet. Està en un equip que no té cap possibilitat quan arribin les eliminatòries pel títol, si és que s’hi classifica. També s’ha de dir que això de guanyar partits a la fase regular de l’NBA té un interès relatiu. A més, que els highlights de Kurucs no ens tapin els arbres. De Doncic només n’hi ha un.

Evidentment, Pesic va fer una gran hipèrbole quan va dir que a l’ACB hi ha vint jugadors millors que ell. El que es desprèn de la relació entre tots dos –abans de la fugida del letó– és que no el va veure, això segur, prou convençut de guanyar-se un lloc al primer equip. En la posició de 3 l’aler dels Nets hauria estat sobre el paper una aposta de talent present i futur molt més interessant que la de Claver o complementària, si voleu. De fet, el Barça no va trobar cap aler alt al mercat d’estiu i va acabar fitxant Blazic, un defensor que està a mil anys llum de la capacitat atlètica de Kurucs, al qual Alfred Julbe –antic entrenador del Barça B– tenia una estima especial. De fet, el va posar de titular en el partit de l’Eurolliga a la pista del Maccabi quan li va tocar dirigir l’equip abans de l’arribada de Pesic. Ho va fer com volent dir que si ell fos l’entrenador del primer equip sí que s’apostaria pels joves. Ja ho hauríem vist...

L’afer Kurucs ens porta lògicament a una altra fugida que encara porta cua, la de Mario Hezonja, tot i que el croat no ha triomfat, ni triomfa ni s’espera que ho faci properament a l’NBA. El seu nom apareix de tant en tant per recordar que el Barça, quan treu algun jove del planter de talent, aquest acaba marxant per triomfar en un altre lloc. Però d’això de triomfar n’hauríem de parlar. Alguns joves que venien de fora i també van guillar, com ara Abrines o Satoransky, no han guanyat res. Bé, han guanyat molts diners, molts més dels que una secció del Barça es pot permetre.

Després d’Hezonja i Kurucs ara la pressió està sobre Aleix Font. Per què no juga? Per què no té fitxa del primer equip? Per què Pesic no el posa en els minuts de les escombraries? La qüestió rellevant és que ara el Barça sembla haver format un altre jugador del planter amb la possibilitat de fer el gran salt. Si aquest decideix fer-lo i lluitar per guanyar-se cada minut amb un esforç que ni ara es pot imaginar serà qüestió també seva, no només de l’entrenador.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.